Sortida museu de la joguina

La casa de la Merce Rodareda es molt visitada,  aqui es on ella va escriure alguns dels deus llibres.

Quim Monzó És fill de mare andalusa immigrada a Catalunya. Va estudiar disseny gràfic a l'Escola Massana de Barcelona. Els seus inicis professionals van ser treballant en les arts gràfiques i, més tard, va ser dissenyador gràfic i guionista televisiu. Va començar a treballar en el món del periodisme a la dècada del 1970, amb col·laboracions com a corresponsal de guerra i columnista, a la premsa periòdica.

 Fragment del text del discurs que va fer a frankfurt a la fira de llibre  al 2007 representant la cultura catalana:

 No sé com van les coses a d’altres països, però els asseguro que al meu la gent té tendència a pensar moltes coses, i a treure moltes conclusions. Si un dia expliques que, quan vas a cal sastre, l’home, mentre et pren les mides, pregunta: “¿Cap a quina banda carrega vostè?”, i tu contestes que carregues cap a la dreta (o que carregues cap a l’esquerra), la gent treu conclusions. Si vas a la fruiteria i demanes pomes treu conclusions. Si demanes taronges també en treu. Facis una cosa o facis l’altra (carreguis cap a la dreta o cap a l’esquerra, compris pomes o taronges) la gent té un alt nivell de clarividència. La gent és molt perspicaç i sempre dedueix coses, fins i tot ciutats que no són a cap mapa. Si fas un pas endavant, malament per no haver-te quedat quiet. Si et quedes quiet, malament per no haver avançat.

SORTIDA A ROMANYA

 AQUÍ TOTS MOLT ATENTS ESCOLTANT

 LES EXPLICACIONS DE L'ESPERANÇA,

 LA NOSTRA PROFESSORA  QUE ES 

UNA ENCICLOPEDIA.

AQUÍ PODEM DESTACAR

L'IGNACI EL NOSTRE COMPANY INDEPENDENTISTA FINS LA MÈDULA I PERQUÈ NO LI VEIEU LES SABATES JEJEJE

               ESPEREU-ME, ESPEREU-ME !!!

ROVIRA, VIGILA QUE CAURÀS!!

ERMITA DE  BELL-LLOCH

DARRERE AQUESTA PORTA Y AQUESTA FINESTRA DE FUSTA BLANCA ES ON MERCE RODOREDA ES PASABA LES HORES ESCRIVINT A LA SEVA HABITACIÓ.

Ferran Torrent i Llorca

Uns dies desprès , anà a la comisaria de policia i alli trobà a una dona que habia perdut a la seva filla, l'Angelina, i li digué que si li proporcionava una foto, la publicaria al diari, acabà el reportatge de l'Artillero i sen'n anà a per la Marta per a fer li una "Faeneta"

Ferran Torrent i Llorca

MERCÈ RODOREDA

(Plany de Calipso)

Jo veig la teva terra nua i roent, deserta,

vora la mar en fiiria sota un penya-segat,

el teu palau de pedra com una boca oberta

i I'erm on brunz la vespa i on famejii el ramat.

Jo sóc allb que es deixa, allb que fuig i passa:

l'oreig entre les fulles, I'estel que ha desistit,

el doll que riu i plora i aquella tendra massa

dels xuclamels que aturen un instant més la nit.

T'he volgut meu per sempre, cansat de mar i onada,

segur en la meva carn, corba i me1 exaltada,

estranger que t'entornes cap a la teva mort.

Ara voldria ésser lleó que juga i mata

o l'olivera immbbil en son furor retort,

pero al pit m'agonitza un escorpí escarlata.

Els Marges, M. 1984

Karolina Rodríguez Parra

                                 
                                   
                                     


                                           
       



Romayà  uns dels pobles per mi mes bonics del Baix Empordà, aquest va ser el poble escollit per la Mercè Rodoreda per inspirar-se per escriure les seves millor obres.
Ami aquest paisatge també me inspira pau tranquil·litat i un lloc per poder reflexionar.
El dimarts passat amb els alumnes de ges 2 varem poder contemplar incito el lloc que la Mercè es va insta-lar durant una temporada fins a la seva mort, va ser una sortida molt entranyable i molt bonica gracies a les explicacions de la nostre professora Esperança Mallol.

IGNASI DE BLAS LORENZO          

ELS DÒLMENS

Aquest lloc et transmet molta pau, és silenciós i només escoltes el cant dels ocells. A Mercè Rodoreda li agradava tenir contacte amb la naturalesa i emplenar-se d’energia tocant aquests dòlmens.

CATERINA ALBERT (VICTOR CATALÀ)

•       Neix a L'Escala (Alt Empordà) l'11 de setembre de 1869 i hi mor el 27 de gener de 1966.

•       És filla d'una família de propietaris rurals.

•        Va viure de la renda familiar al seu poble natal fins al 1904. 

•       Es va a dedicar a la pintura i  a la literatura, que inclou poesia, teatre i, sobretot, narrativa.

•        De formació autodidacta i des de petita va ser una gran lectora.

•        Els coneixements que tenia d'italià i francès li van permetre ampliar les seves lectures.

•       Va viatjar per Europa, sobretot per Itàlia i això va fer que ampliés la seva cultura.

Caterina Albert va viure tres períodes:

1.       Modernisme

2.       Neocentisme (a partir de 1907)

3.       Postguerra

Solitud

•       Va ser posada a la venda a l'agost de 1905.

•       Està Inspirada en un paisatge real.

•       La llengua és particularitzada amb pluralitat de varietats i registres.

•       És l'obra més universal de la narrativa modernista.

•       En tota l'obra sovintegen les referències a la situació de la dona per la seva marginació.

Carles Riba i Bracons

ORACIÓ DE L'ANGÚNIA POÈTICA

 

Senyor que heu alenat dins el meu fang:

ara la meva jovenesa

és com una aigua mesa al forn,

que penetra l'alè subtil del foc,

i bull, i escampa al seu voltant

una amorosa suavitat

que fa de bon estar-hi prop.

Senyor, dins de mi heu posat

la presència viva d'una dona

com l'aigua bombollant dins una argila nova:

dintre meu per primera vegada s'és obrat

el miracle de la paraula que consola:

i els homes se m'atansen

per si de mi els banyés el rou

tebi i alat de la paraula. 

Senyor, perquè haveu cridat tan fort

dins aquest fang meu trencadís?

O ens heu posat aquest daler dintre del cor

perquè ens hi turmentem, així

com és el meu turment, que en parlar sento estort

escapar-se'm el baf que m'enfortís

-la presència d'ella vehement-

en un anguniós deslliurament

com deu sé el de l'anima per la mort?

Si sé que el meu fang buit no duraria al foc!

Heu arranjat talment el rompre's dels meus dies?

O és per vessar-m'hi encara nova cosa millor?

Què, si no sou ja Vós, Senyor?

Carles Riba i Bracons

Mercè Rodoreda

Sóc una persona que sempre ha viscut "arriscadament" . Mercè Rodoreda

Mercè Rodoreda  

 

La Mercè Rodoreda Es considera l'escriptora de llengua catalana contemporània més influent, tal com ho testifiquen les referències d'altres autors a la seva obra i la repercussió internacional, amb traduccions a trenta llengües diferents.

 

Escric perquè m'agrada escriure. Si no em semblés exagerat diria que escric per agradar-me a mi. Si de retop el que escric agrada als altres, millor. Potser és més profund. Potser escric per afirmar-me. Per sentir que sóc... I acabo. He parlat de mi i de coses essencials en la meva vida, amb una certa manca de mesura. I la desmesura sempre m'ha fet molta por.

Mercè Rodoreda " Pròleg a Mirall Trencat"

 

 

Sortida GES2 tarda Romanyà 2014

 

 

 

 

 

La professora explicant la llisor i tots amb la orella tesa!!

 

Totes les nenes nervioses amb tal membre viril !!!

 

El bisbe, l´escolanet i les monges!!

Sergi Pàmies

 

Sergi Pàmies neix l'any 1960 a París.

És fill de la també escriptora Teresa Pàmies i del polític Gregorio López Raimundo.

Viu fins els onze anys al barri immigrant de Gennevilliers ( París ).

Durant deu anys, entre 1979 i 1989, treballa de comptable, i porta una doble vida d'escriptor.

Sergi Pàmies va publicar el seu primer llibre el setembre de 1986: el recull de contes T'hauria de caure la cara de vergonya.

Fins que tres anys després de publicar el seu primer llibre, entra en la "prostituïda professió mediàtica".( tele i radio )

Els seus contes i novel·les han estat traduïts a l'alemany, l'anglès, el castellà, el francès, i el japonès.

 

 

L'últim llibre de Sergi Pàmies

Fins que va passar el que va passar.

El pare no va tornar a la llibreria. Durant mesos, va haver de refer-se, medicar-se, trobar el nord. De tant en tant, una ventada d'abatiment ho destruïa tot i calia tornar a començar: bafarades de passat que, organitzades en emboscada, l'atacaven amb imatges d'una nitidesa insultant, com quan recordava el dia que van inventar el joc de la màquina de fer pessigolles. El pare la perseguia movent els dits de les mans com si fossin les potes d'una aranya, s'acostava a la criatura, l'aixecava enlaire i, imitant la veu d'un monstre televisiu, deia: << Compte amb la màquina de fer pessigolles!>> I ella en demanava més i reia amb una rialla que el pare no tornarà a sentir mai més. D'això fa un any, encara que li sembli que n'hagin passat trenta.

 

 

 

 

"La meva màquina de fer pessigolles"

Mercè Rodoreda

"Recordo la sensació d'estar a casa quan, abocada a la barana del terrat, veia caure damunt de la gespa i les hortènsies les flors blaves de la xicranda. No sabré explicar-ho mai; mai no m'he sentit tan a casa com quan vivia a casa del meu avi amb els meus pares."

— Mercè Rodoreda, Imatges d'infantesa

Mercè Rodoreda era una dona avançada al seu temps, aparentment freda i distant, però la gent que la coneixia deia que tenia un caràcter tímid. Va trobar al racó de Romanyà la seva inspiració per escriure i estar ven a prop de la natura.

Sortida GES2 tarda Romanyà 2014

MERCÈ RODOREDA

Quan varem  arribar al Dolmen de Romanya en va portar records
de petita quan veníem amb l'escola d'excursió. Ens enfilàvem a dalt i ens amagàvem dins el dolmen, imaginant que era la nostra cova. Però el que m'ha  captivat i de ben segur que a l'escriptora Mercè Rodoreda li ha aportat molta imaginació, inspiració i sobretot pau , es la vista que tens des de dalt de tot el dolmen fins a l'entrada ...un passeig amb els arbres en forma d'arc, amb la seva verdor i esplendor.

Mercè Rodoreda i Gurguí

Mercè Rodoreda i Gurguí, com podeu observa a la fotografia

va anar a viure en un indret a dalt la muntanya un poblet anomenat Romanyá. Jo penso que va triar aquest camí de la fotografia perquè amb la maca vegetació i els arbres que l'envol tan i un camí enssorat, d'on una bonica inspiració pels seus treballs literaris i els seus contes.

                    Discurs inaugural de la fira de Frankfurt a càrrec de Quim Monzó. 

Crec que la Mercè Rodoreda l´hi agradava passejar fins aquest mirador i gaudir d’aquestes espectaculars vistes. Segur que en aquest indret trobava la inspiració necessària pels seus contes

                                                 Maria Aurèlia Capmany 

 

Barcelona 1918-1991 Va créixer en una família liberal, intel·lectual i catalanista d’esquerres. En la dècada dels 40 va participar en activitats clandestines. Va ser becada per l´institut francès al Collège de France i va cursa estudis universitaris a la Universitat de Sorbona. A partir de la dècada dels 60 es va dedicar exclusivament al mon de la cultura i la literatura, va ser tot un referent intel·lectual a la segona meitat del segle XX. Els seus inicis van ser molt difícils, van estar marcats per la censura del mon cultural català, sota la repressió del franquisme. En els seus textos parla i defineix a les dones,les defensa des de el seu feminisme. Defensa el feminisme de la igualtat i critica l’exclusió de les dones en el àmbit social i polític Va aconseguir el seu reconeixement i va rebre premis importants. “Cita de Narradors “, L´altre Ciutat, Betúlia o El gust de la plos son algunes de les seves obres. Va escriure teatre, assaig, novel·la ,guions per la televisió i la radio i va va fer traduccions. Va ser regidora dels Socialistes per Catalunya ,regidora de cultura del Ayunatment de Barcelona i menbre dela diputació de Barcelona des de 1983 fins la seva mort per un tumor cerebral al 1991. 

                                         FELIÇMENT JO SÒC UNA DONA

 Era feliç a la botiga amb tot aquell tracte cerimoniós que li semblava una festa. No veia els diners que guanyava perquè l’avi els cobrava directament, però no en necessitava, de diners, era rica d´una nova llibertat. Aquell anar i venir del carrer de Fernando a can Pujades era la seva primera experiència de llibertat. Havia descobert una nova feina que la feia feliç i la meravellava: ocupar-se d´ella mateixa.

                                                 

Joan Maragall

Va neixar a Barcelona 10 octubre de 1860 i va morir el 20 desembre 1911 de febre de malta.

El seu pare era fabricant textil i ell va treballar com a prement en la industris familiar encara que despres d’una forta discusio per estudiar a la facultat de dret.a la facultat va desarrollar linteres per les lletres.Lany 1886 es va fer soci del ateneu barcelones a on es va relacionar amb escriptors com Josep, Joan Sardo o Narcis oller. Va entrar a treballar en el despatx del advocat brugada i va trobar feina en el diari de Barcelona. Es va casar amb Clara Noble i va tenir Tietze fills.

Tríptico de lany

Fragment

El gegants , els gegants,

Ara ballen ara ballen

Els gegants els gegants

Ara ballen com abans.

Llur alta mariada immobil ullpren a tota la gent que sels mira i els rodeja sense fer cap pensament. Sels mira perque som grans i duen vestits llamparts i baller cada momento… els gegants el gegants son joves eternamente. La geganta i el gegant ara ballen ara ballen la geganta i el gegant ara ballen i sempre ballaran.

Oscar garcia

Joan Maragall: La vaca cega

Autor: Joan Maragall

Naixement: 10 d'octubre de 1860

Professió: poeta i escriptor

Nacionalitat: Espanyola

OBRA: Oda a nova Barcelona.

On te’n vas, Barcelona, esperit català
que has vençut la carena i has saltat ja la tanca
i te’n vas dret enfora amb tes cases disperses,
lo mateix que embriagada de tan gran llibertat?
-Veig allà el Pirineu amb ses neus som rosades ,
i al davant Catalunya tota estesa als seus peus,
i me’n vaig.

*-Oda nova a Barcelona és un exponent d'una nova societat en construcció. És un text que va ser iniciat com una mena d'actualització de l'oda, al compàs majestuós dels alexandrins. S'estronca, aleshores, el ritme pausat i majestuós del poema per donar pas a un seguit de versos trencats, que s'encavalquen precipitadament, amb aire acusador i es clou el poema amb una declaració de barcelonisme.

Ferran Gallego

Ges 2 Matí

 MONTSERRAT ROIG

Era escritora i defensora del feminisme.

Va estudeia eu un col·legi religiosi despres es va matricular en una escola d’ art   

Licenciada en filologia i literatura

En el 1968 es va asociar al (PSUC)

Profesora a la universitat  de Glasgow  i  Phoenix

Va tenir 2 fills de dues relacions diferents.

Va morrir d’ un cancer de mama.

El temps de les cireres 

 -Fragment-

El més bonic de la Patrícia eren les mans, «tothom me les enveja», fines, llargues, blanques d'una blancor gens carnosa, que no tenia res a veure amb la pell de la cara, tan colrada. Les teves mans són meravelloses, li deia l'Esteve quan passava una temporada que no la volia fer gruar, «sovint les mans són unes extremitats articulades amb valor funcional: serveixen per a agafar objectes, per a gratar-se, per a cordar-se, per a assenyalar o per a acariciar. Si t'adones que una persona té mans és que les té boniques.

 jose fernandez gomez