Creo que empecé
a leer cuando tenía unos seis años, en la escuela. No recuerdo cuál fue mi
primer libro, lo que si recuerdo es ver muchos libros en casa. Mi padre hacía
varias colecciones. Colecciones de ciencia-ficción de Julio Verne, de novela
policíaca de Agatha Chistie -de la editorial -EL Molino-. Una colección de
clásicos del terror, libros de bolsillo de Marcial Lafuente Estefanía. También
recuerdo varios cómics: Astérix y
Obélix, Tintín, Mortadelo y Filemón, cuentos tradicionales: la Caperucita, el
lobo y las siete cabritas… Pero del que mejor recuerdo tengo es el de El Hobbit de J.R.R.Tolkien, una
edición del Círculo de Lectores, al cual estaba subscrito mi padre. Yo tenía
unos 12 ó 13 años y, nada más empezar a leerlo, me hipnotizó. Creí estar en La
Comarca, en ese agujero en el suelo, un agujero que no era un simple
agujero sucio, sino, un agujero de un Hobbit. Lleno de comodidades, sus paredes
de madera, sus suelos de baldosas, aquellas ventanas redondas, la despensa
abarrotada de comida, era la casa de Bilbo Bolsón.
Me cautivó su
manera de describir cada lugar, desde la pradera verde hasta el río que cruzaba
La Comarca, incluso creía oler el humo que salía de la pipa que fumaba Bilbo Bolsón. Me encantó y me
apasionó con sus gentes y sus paisajes.
Este es mi
primer libro leído, este es mi primer libro entendido, el que me despertó el
gusanillo de la lectura, el que me enganchó, con el que disfruté e imaginé
nuevos lugares y paisajes, criaturas
fantásticas y extrañas, nuevas ilusiones y nuevas pasiones. Con este libro me
enamoré de la lectura y con él, empecé a leer y crecer.
Gemma Vilà
Com vaig aprendre a llegir?
Sincerament no recordo
quan vaig començar a llegir i a escriure. En la meva generació els nens no hi anaven
a l’escola fins als sis anys. Avui en dia els pots començar a portar a partir
dels tres anys, encara que l’ensenyança obligatòria és a primària. Recordo
haver-hi escoltat a la meva mare que quan vaig començar l’escola no sabia
llegir o millor dit al començament d’ella, que era com un llibre en blanc, però
que de seguida vaig agafar el fil i vaig aprendre molt ràpid, segons ella
estaven fins i tot sorpresos, és el que te ser dona en una família d’homes, en alguna cosa havia de destacar
dic jo…
Tinc pocs records de
la meva infància, només recordo una cançó típica: un elefante se balanceaba…
Sent més gran recordo
llegir llibres d’aventures majoritàriament tipus: Los Hollinster i després uns
llibres que en van cridar molt l’atenció en on tu decidies el final de l’aventura, o sigui depenent del número de pàgina
que triessis podia canviar el desenllaç final.
Perquè no escric.
Per començar a escriure aquest text també ho he hagut
de pensar. No escric, suposo que per manca de seguretat en mi mateixa. Sóc
d'aquelles persones insegures que pensa'n que tot ho fan malament. Falta
d'autoestima, crec que tinc moltes faltes d'ortografia i això i tot l'anterior
en fan sentir d'aquesta manera.
Maria Serrano
Mi inicio en la lectura:
Según
mi madre con año y medio tenía nociones de la lectura puesto que me enseñaba
con el semáforo, los colores y me hacía deletrear (también adquirí conocimientos
en comprensión). A los dos años en la guardería Bressol me enseñaron colores y formas ( y ya los relacionaba), gracias
al deletreo del color.
Pero
fue a los cinco años en CEIP Pedralta, donde tuve comprensión lectora y aprendí
a escribir (a intercalar letras, formando palabras).
De
igual manera, mis padres siempre me enseñaron con cualquier objeto, a decir su
nombre (por deletreo), y reconocer "x" objeto.
Que significa para mi la lectura:
Pues
cómo en mi casa siempre se ha tenido "arte", para expresarse a través
de un papel, pues obtuve un poco de conocimiento en cuanto a escritura se
refiere.
Desde
una carta, una nota, a unos versos...
siempre
lo he utilizado cómo desahogo, para mi es una forma fácil, de plasmar
emociones no transmitidas, reproches, frustraciones... Una forma de airear la
mente y evadir de forma sana, sentimientos cuándo van de un lugar a otro (cómo
las cartas), situaciones difíciles de contar en persona.
Y luego
el tipo de escritura literaria, que para ello, aparte del "arte",
cómo yo lo llamo hay que tener invención, imaginación o haber vivido cinco mil
años, para transmitir experiencia (cómo son los libros de auto ayuda).
En
términos generales tanto la escritura cómo la lectura es una forma de adquirir conocimientos y enriquecerse como personas.
"Embellece el alma y sana
traumas"
Nerea DB
VAIG COMENÇAR A LLEGIR EL MEU
PRIMER LLIBRE?
Als vuit anys, vaig fer catequesi per poder fer la
primera comunió. Havia d’anar a classes completament sola, i vaig arribar a la
conclusió que estava creixent i havia de fer les coses com els grans. Tots
tenen moltes coses a fer i són molt independents, i així volia ser jo. Un dia a
la televisió, vaig veure anunciar un llibre d’una princesa “Sisí”, vaig anar i
el vaig comprar. Estava nerviosa i emocionada! Anava a llegar el meu primer
llibre! I, encara que no sabia fer-ho molt bé, volia complir el meu desig. Vaig
començar a fer-ho i, a mesura que anava llegint, en el meu cap veia les
imatges. En algunes ocasions m’entristia, en altres, m’enfadava i, com era
romàntica amb final feliç, vaig acabar emocionada.
Quan vaig acabar em vaig sentir molt orgullosa de mi
mateixa. Hi havia fet igual que els meus germans grans i vaig pensar, jo també
sóc gran!
Silvia María Rosas
Mis primeras lecturas
Mis primeros recuerdos de lecturas, son de cuando mi abuelo me leía
cuentos e historias antes de irme a dormir. Me acuerdo que me leía mucho a Julio Verne, El Patufet y lecturas de este
tipo.
Aprendí a leer en el colegio, creo, pero los primeros libros que me leí
por iniciativa propia fueron ya en mi adolescencia, la mayoria recomendados por
amistades.
De joven me marcaron mucho los libros Dónde está mi queso, El
Alquimista, El viejo y el mar, entre otros.
Ya de mayor uno de los libros más interesantes que he leído se titula Inteligencia
emocional, de David Goleman.
Aitor Gràcia
Alexandra
Cómo empecé a hablar, leer y
escribir?
Personalmente no me
acuerdo de mis primeras palabras, normalmente siempre decimos mamá o papá o las
típicas palabrotas que te enseñan tus primos. Empecé a escribir cuando tenía
unos dos o tres años, no escribía bien, pero me acuerdo de que en tercero de
primaria mi profesora me recomendó hacer caligrafía, y cada vez mi letra se
entendía más.
Lo de leer ya fue
otra cosa, de eso sí que me acuerdo, fue poco antes de empezar
P-5, no me gustaba
nada. Cada día mi madre intentaba que leyéramos juntas, cada día lloraba y nos
peleábamos, odiaba leer.
Así que terminó por
obligarme a leer un día un rato unas poesías del poeta MIhai Eminescu (poeta
rumano más conocido a nivel mundial). Al final me acabó gustando, empezaba sola
a leer sus posías. La que más me gustaba y hasta me la amprendí de memoria fue
‘’Luceafarul’’ (El lucero o La Estrella de la mañana)
¿Por qué escribo?
Escribo para mí,
porque es la manera de expresar lo que llevo dentro, me libera es sentir la
libertad de pensamientos, sueños, sentimientos, etc… mis miedos desaparecen.
Escribo porque me
desahoga, me relaja, me entretiene y creo que es una manera de conocerme mejor.
Alexandra
COMO EMPECÉ A LEER Y A ESCRIBIR.
Recordo que sempre em fixava en rètols, cartells...quan em van ensenyar
l'abecedari em cridava tant l'atenció que quan veia les mateixes lletres en qualsevol
part les repetia. També em cridaven molt les matricules, sempre preguntava pels
números.
La meva mare em llegia els contes i després feia que jo ho intentes
repetint el mateix i fixant-me en les paraules. En el col·legi, al escriure el
dia que era, se'm feia més fàcil recordar les lletres, també al fer
cal·ligrafia i escriure les lletres una per una moltes vegades. Després sempre
les escrivia i llegia tot el que podia.
M'agradava molt escriure i quan
arribava a casa normalment escrivia
paraules o frases que m'inventava, fins hi tot feia cartes sense sentit per mi.
Més gran, tenia un diari on cada dia, a la nit, explicava el que havia fet, si
havia passat alguna cosa...però poc a poc vaig deixar d'escriure perquè
preferia fer altres coses com jugar, mirar els dibuixos..em vaig adonar que ja
no m'agradava, no sabia perquè però ja no tenia ganes. Ara mateix ni escric ni
deixo d'escriure, escric a vegades i perquè em sento amb mes llibertat per dir
depèn que. Escric, però molt de tant en tant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada