Benvinguts al blog del alumnes dels mòduls de comunicació de GES 2 de l'escola d'adults de Sant Feliu. Aquí podreu penjar els vostres treballs i llegir els dels vostres companys. També podreu participar comentant i rebent comentaris del que heu escrit. Trobareu enllaços a altres blogs que fem servir a l'escola. Recordeu que les activitats que pengeu al blog han d'estar escrites per vosaltres.


dimecres, 20 d’abril del 2022


                             DANIEL MARTINEZ

És un jove de 23 anys, de la ciutat de barcelona. una mica esgarrofat, amb el pèl rasta la barba crescuda i d'ulls blaus.

 El sol agafar el tren per anar a treballar. un dia al matí una senyora ben arranjada amb una enorme butxaca a sota del braç arriba fins a l'estació per prendre un tren que la va portar a una província molt llunyana de diverses hores per davant. Així que decideix preparar-se una mica per al viatge i per esperar el tren que arribés a l'estació mitja hora després. S'acosta a una botiga i compra ahí una ampolla de coca-cola ,un paquet de galetes i unes revistes, amb totes aquestes coses a sota del braç se sentia en un dels seients de l'estació. Posa les coses a un costat, obre la revista i es posa a esperar pocs minuts després 

se sentia al mateix banc, ella ho mira i s'aparta una mica no per donar-li lloc si no per prendre distància. Per a la seva sorpresa pel rabillo de l'ull veu que el jove allarga la mà i agarra un paquet de galetes, treu una galeteta comença a menjar-la malament i deixa el paquet de galetes entre tots dos. la dona pensa... que atrevit així aquesta el jove avui en dia, almenys hagués demanat permís jo l'hagués convidat , no s'ho vaig a permetre. Llavors sense dir cap paraula el mira fixament als ulls agarra al seu ves una galetita se la mostra i se la menja mirant-lo fixament als ulls. Daniel somriu i agarra una altra galetita, la dona pensa és un cara dur el jovent aquesta pèrdua. "Però ella no està disposada a dir-li res però li va a ser saber la seva disgust. així que agafa una altra galetita i el mira fixament als ulls i li fa girar la galeteta davant als ulls i li mostra la seva galeta i se la menja davant als seus ulls. 

El jove com tota resposta allarga la mà pren una altra galetita i se la menja mentre somriu i així continua aquest dialogà silenciós galletita ella galletita ell. Ella cada vegada més més allotjada i el cada vegada més somrient. fins que en un moment ella nota que en el paquet de galetetes queda només una galetita, ella pensa no es va atrevir a menjar-se l'última galetita. com si fos que Daniel escoltés el seu pensament l'allarga la mà agarra la galletita la part en dos 

y le ofrece a ella la mitad ella agarra la galletita con enojo y dice gracias, y el sonríe. Ella se mete la media galletita en la boca para terminar rápido con esta situación mientras el despacito despacito administra de a pedacitos la media galletita que queda. en ese momento llega el tren, ella esta furiosa agarra las cosas coge sus revistas las mete dentro de su bolso y se levanta para ir hasta el tren, se sube al tren y desde la ventana ella mira que Daniel se esta terminando el ultimo trozo de galletita y piensa en la perdición de la educación en la juventud perdida. en la falta de respeto. Siente la garganta seca de la galletita que se acaba de comer, entonces abre el bolso para sacar su lata de coca cola y encuentra allí en su bolso su propio paquete de galletas intacto. 






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada