LA MARISA
Era una Asturiana que feia honor a la seva terra, aquell accent, les
seves expressions ( míralu, cómelu, les fabes con almejes....)., els seus plats
típics de Gijón d'on era ella, una terra que estimava.
Aventurera, volia sortir
a conèixer altres indrets, indrets com Catalunya ( Platja d'aro), que és on va
decidir venir a viure algunes dècades de la seva.
Era alta, apersonada, amb
corbes proporcionades, amb cabell fosc i pell molt morena, amb ulls grans de
color mel, el seu nas era un xic prominent, però proporcionat a
tota ella. Llargues cames que sempre lluïa i posava al sol tant punt sortia. El seu vestir era extravagant, hippie, però amb estil, classe, sabia
portar la roba amb molt d'estil totalment personal i intransferible, còmoda,
pràctica, femenina, d'estroller, tota aquesta barreja, que he de dir que és
també el meu. Va lligada la seva manera de vestir amb el seu caràcter
alegre, proper, empàtica, amiga dels seus amics i dels que no també. Amb
personalitat, el seu caràcter era fort, xocava a qui no estava acostumat al fet
que una dona fes i digués el que volia amb educació però decidida i sense pèls a
la llengua. Enamorada dels animals, sempre amb un company de vida de quatre
potres i pelut, estimava el seu gos com un "fill", el seu últim gos es deia
Rómel. Fins i tot va treballar a una discoteca de portera, cosa poc usual fa
vint anys, però era ella, La Marisa i va fer el que va voler, sense preocupar-se
que la poguessin jutjar, era una ànima lliure. Va tornar els seus últims anys a
Les Astúries, on va morir massa aviat per qui l'estimàvem.
Sara Renau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada