'Joan de l'ós' de Josep Maria de Sagarra recitat per Sílvia Bel.

Per Calders

           
 En aquest  video presenta la realitat que divergeix completament del que explica el narrador i solen mostrar l’humor i l’enginy de Calders a l’hora d’escriure.Fragment de l'espectacle 'Antaviana' de Dagoll Dagom, a partir de contes de Pere Calders.

Salvador Espriu

Sóc una pedra, sí, una pedra.

Em trobo a la plaça Salvador Espriu.

Fa 31 anys que estic aquí; quan

encara tota la plaça estava ensorrada

hi havia un gronxador de ferro i un quiosc de gelats.

Amb el pas del tems he viscut moltes aventures,

algunes  un tant perilloses:                     

Mainada que amb els seus

jocs m’han fet volar,

mans que m’han fet servir per aixafar insectes,

i algun gos desaprensiu que m’ha pixat a sobre.

Fins i tot vaig conèixer al senyor Josep Tarradellas

L’any 1986, quan va presidir la inauguració

de la nova plaça.

Ara les tardes més entretingudes són aquelles que,

sense ànim de ser xafardera,

escolto algun que d’altre secret

que s’expliquen algunes persones

ben entretingudes mentre mengen pipes.

Sobretot m’ho passo genial quan

els alumnes de l’escola d’adults es graduen.

La cara de felicitat que fan quan es fan la foto

després d’haver aconseguit els seus objectius...

Això no té preu!

Oi que mai podríeu haver pensat

que una pedra tingués

una vida tan entretinguda?

-La pedra

MARÍA MERCÈ MARÇAL "BERTA HERNADEZ"

                                                             BERTA HERNADEZ



                                                             MARÍA MERCÈ MARÇAL

Va neixer a Barcelona el 13 de Novembre 1952 fins l'any 1998.Va ser poeta, catedrática de català ,narradora i traductora catalana.El dibuix del rellotge representa que cuan tocava la hora en punt el seu home no venia i que pasa-ven les horas i ella seguía esperant.

FRAGMENT:

-Mostra la complexitat d'una poesía que es basa en l'imaginari col.lectiu.Si bé en els propers llibres de poemes Marçal crea els seus propis símbols en aquest la poetessa s'apropía d'elements col.lectius que reelabora amb la seva mirada particular.Aquest article pretén mostra la complexitat lírica de 5 poemes i arribar, així a una certa comprensió de l'univers marçalià dels anys 1980.

CARMEN RIERA GUILERA (SERGIO GONZALEZ)

                                                         SERGIO GONZALEZ


                                                       CARMEN RIERA GUILERA

  Va neixa a Palma de Mallorca en 1948,és dònar a conèixer l'any 1975 amb la publicació del llibre "Te
deix", "Amor la mmar con a penyora",es considerada un best-seller de la letirartura catalana i escollida menbre de la real academia Easpanyola.

He escollit aquest fragment perque crec que és poètica per l'enumeracio que la caracteritza.

FRAGMENT:
"Creix el ferratge, el blat, l'ordi, la canyament sota el verivou dels aspergues.Olor de terres humida. Paranys per a caderneres dintre l'alfals amb reclams que empersones, després, diminutes gàbies betllades pels moixos".

Isabel clara simó: La salvatge

Autora: Isabel Clara Simó 

Naixement: 4 d'abril de 1943

Alcoi(l'Alcoià)

Activitat: Escriptora, periodiste, politica

Nacionalitat: País valencià

Primeres obres: És quan miro que hi veig clar(1979)

Llibre: La salvatge(1993)

Li diu perversa, i ella el mira amb tedi, i la mirada buida de noia avorrida irrita en Joaquim i ataca més a fons, fins arribar, amb les paraules, als llocs secrets on la pell és fina de debò i on fa mal fins el ròssec d'una ala de papallona.“

He triat aquest imatge perque em va recordar al fragment , El llibre tracta sobre el desitg, la posesió i la autodestrucció, que governa  l’apasionada reacció entre tots dos.

 Estefania Nuñez Ges 2

MARIA ANTÒNIA OLIVER

                                                          MARIA ANTÒNIA OLIVER
         Nascuda a Menorca (Illes Balears) ,al Desembre del 1946 ,és una destacada escriptora menorquina
         resident a Barcelona des de l'any 1969.
         He escollit aquesta imatge per que el fragment que agafat parla d'una dona que te càncer.

Joana E' (Edicions 62) de Maria Antònia Oliver FRAGMENNT DE LA SEVA OBRA.

Nota de l’autora 
Aquesta és una història real. 
Vaig conéixer na Joana a Barcelona, l’any 1979. Era una dona de 69 anys, extraordinària, molt guapa, molt grassa, molt vital. Em va explicar la seva història i jo li vaig dir que en volia fer unanovel.la. Ella es va posar a riure i em va dir: «Però si és un melodrama! No s’ho creurà ningú.» 
L’any vuitanta vaig començar a escriure la novel.la. Tenia cassettes amb la seva veu, blocs de notes amb les meves impressions i qualque apunt d’ella, però també tenia al cap altres projectes que m’estiraven més que aquella història i ho vaig deixar estar per més endavant. L’any vuitanta-cinc m’hi vaig tornar a posar, i quan ja havia escrit moltes pàgines —amb les quals no m’hi trobava a gust— me’n vaig adonar que no havia trobat el to de la història. I ho vaig tornar deixar. 
L’octubre de l’any vuitanta-vuit jo em vaig posar malalta i na Joana em va venir a veure al Clínic. Estava magra, molt desmillorada. Em va dir que tenia càncer, que no viuria gaire temps. Que se’n volia anar a Londres, «m’agradaria morir-m’hi, perquè és la ciutat que més estim». 
I, com ella volia, va morir a Londres el 22 de desembre. 
El mateix dia que moria mumpare. Justament l’endemà que jo vaig sortir del Clínic. No vaig poder anar ni a l’enterrament de mumpare ni a la incineració de na Joana, però aquelles morts em varen marcar. 
Uns mesos després vaig intentar de bell nou escriure la novel.la. Si ella m’havia dit que era un melodrama, escriuria un melodrama. I em sembla que vaig trobar el to: es tractava de fer sentir la seva veu, i no la meva. Es tractava que no fos jo qui explicàs la seva història, sinó ella, amb el seu llenguatge, la seva manera d’explicar-se, els seus dubtes, contradiccions, moments de felicitat i moments de misèria, amb la seva por i la seva indignació, les seves obsessions, amb les coses que m’havia volgut contar i les que m’havia amagat, amb la ingenuïtat, la saviesa, la racionalitat i la passió amb què ella s’exterioritzava. 
I amb les meravelloses interferències de tres escriptores cabdals —Víctor Català, Virginia Woolf i Charlotte Brontë—, que potser el lector no notarà però que hi són tot al llarg del llibre. Algunes les hi posava ella, «si algú ho ha explicat tan bé, per què no utilitzar-ho?». I algunes les hi he posades jo, pel mateix motiu que ho feia ella. 
A part d’això, m’he limitat a garbellar —només una mica— els seus records i els meus papers; a posar-hi una mica de literatura: a canviar els noms i els oficis dels personatges, els llocs on passa l’acció, i a tallar la història amb el seu segon casament. Però he conservat, això sí, el seu nom de fonts, el que ella em va dir quan ens varen presentar: Joana E. 
Ha estat una història que he tingut com un corcó, més o menys amagada però sempre present a la meva ment, fins ara que l’he escrita. Ara me’n sent alliberada. 
Aquesta és, doncs, la història d’ella. 
M. A. O. 

Solitud, Caterina Albert

"De cada paratge, de cada roca, de cada branquilló, en veia brollar una llegenda, i el sentit de lo meravellós es despertà en ella com una nova consciència superior. Al mateix temps se li despertà una devoció extàtica per aquell homenet remirgolat, que a força d’enginy i bonavolença l’havia feta remuntar fins a espais serens que mai havia conegut encara."

Aquesta melodia té relació amb el text extret de la novel·la Solitud de l'escriptora Caterina Albert, ja que fa referència al viatge que pren la protagonista (Mila) cap al seu interior.

https://www.youtube.com/watch?v=qKbw-U7f9dU&feature=youtube_gdata_player

Sortida Ges2 Matí Sant Jordi 2014

Vídeo que explica la obra de Don Juan Tenorio de José Zorilla. Hecho por los alumnos de 1º de Bachillerato del IES Sant Feliu de Guíxols, curso 2013/14.

Poema Clementina Arderiu

CANÇÓ DE LA BELLA CONFIANÇA

A l'amat he donades

totes les claus;

jo tinc totes les seves,

i fem les paus.

Però resta una cambra

al fons del fons

on entrar no podríem

ni breus segons.

Tantes forces ocultes,

tants pensaments

allà dins són escàpols a tots

moments!

Bé seria debades

sotjar-hi un poc:

l'aldarull colpiria

més que no un roc.

Contentem-nos d'una ombra

o d'un ressò.

Que ell es digui els seus comptes

com me'ls duc jo.

Mapa de les llengües

Si seguiu aquest enllaç trobareu una web molt interessant on surten totes les llengües que es parlen al món. Amb el cercador podràs trobar els llocs del món on es parla una llengua determinada.

http://www15.gencat.net/pres_casa_llengues/mapes/

Audios de poesia catalana

En aquest enllaç trobareu els audios de molts poemes de literatura catalana:

http://www.catradio.cat/seccio/3901/Joan-Salvat-Papasseit-(1894-1924)/programa/1506/Dia-de-la-Poesia-Catalana-a-Internet

Notícia al Punt sobre la nostra escola

El diumenge la nostra escola va sortir al diari El Punt. Si segui aquest enllaç podreu llegir la notícia:


http://www.elpuntavui.cat/ma/article/2-societat/16-educacio/723079-lescola-dadults-de-sant-feliu-al-limit-docupacio.html

Entrevista a Juan Carlos Moreno Cabrera

La meva foto llegint

Expresiones idiomáticas con ojo

ojo a la funerala

ojo a la virulé

ojo morado

ojos saltones

poner los ojos en blanco

ojo de buey

ojo de la cerradura

ojo de la escalera

ojo de gallo

ojo de pez

ojo de la tormenta

abrirle los ojos a alguien

a ojos vistas

andar con mucho ojo

a ojo de buen cubero

comerse con los ojos a alguien

costar algo un ojo de la cara

¡Dichosos los ojos que te ven!

en un abrir y cerrar de ojos

mirar algo con buenos/malos ojos

no pegar ojo

poner los ojos en algo

ser todo ojos

tener ojo clínico para algo

tener ojos de lince

Ojo por ojo, diente por diente.

Ojos que no ven, corazón que no siente.

Cuatro ojos ven más que dos.

¡Ojo!

Sortida Ges 2 Exposició caixa fòrum Girona

Avui els alumnes de GES 2 de la tarda han fet un treball magnífic fent de guies de l'exposició que hem visitat. 

Els objectes parlen Exposició Caixa Fòrum

http://obrasocial.lacaixa.es/nuestroscentros/caixaforumgirona/losobjetoshablan_ca.html

El proper 14 de gener anirem a veure l'exposició " Els objectes parlen" a Girona. Abans d'anar-hi heu d'escollir un dels quadres de l'exposició que podreu trobar en el catàleg. El dia de la visita  fareu una presentació oral del quadre que haureu escollit. Cal que prèviament busqueu la informació necessària tant del'autor com de l'obra i elaboreu un guió amb les dades més importants. El dia de l'exposició podreu consultar algunes d'aquestes dades però no llegir-ho tot. Tota la classe omplirà una fitxa de valoració de cada exposició oral per tal d'avaluar-les.

El grup de GES2 tarda hem quedat a les 16: 30 davant de l'exposició. Si cliqueu en el següent enllaç trobareu l'adreça i un mapa per poder arribar-hi:

http://obrasocial.lacaixa.es/nuestroscentros/caixaforumgirona/infoservicios_ca.html

Recomanacions dels alumnes de GES

Aquestes vacances estic segura que molts de vosaltres aprofitareu per llegir, anar al cine, al teatre i de gaudir de aquelles coses importants per les que no sempre tenim temps. Us convido a que compartiu  en el blog les vostres recomanacions.

Ortografía

Ortografía

La meva foto llegint

Si voleu podeu veure més fotos de personatges coneguts llegint els trobareu en aquesta web:
http://awesomepeoplereading.tumblr.com/archive 

Vosaltres també podreu sortir en una foto en el blog. Només  cal que us feu una foto ( quan més original millor) llegint el llibre que heu de llegir aquestes vacances. Publiqueu la foto en el blog i poseu-li  l'etiqueta : FOTOS La meva foto llegint

El joc dels errors

Avui us proposo que mireu aquestes imatges i trobeu els errors.
Si veieu errors com aquests en algún lloc  feu-ne una foto i publiqueu-la en el blog. Feu servir l'etiqueta: ORTOGRAFIA El joc dels errors

El Joc dels errors from cio

Video Varietats del català