Benvinguts al blog del alumnes dels mòduls de comunicació de GES 2 de l'escola d'adults de Sant Feliu. Aquí podreu penjar els vostres treballs i llegir els dels vostres companys. També podreu participar comentant i rebent comentaris del que heu escrit. Trobareu enllaços a altres blogs que fem servir a l'escola. Recordeu que les activitats que pengeu al blog han d'estar escrites per vosaltres.


dimecres, 27 d’abril del 2022

Hannah Montana




Hannah montana 

Us vinc a parlar d'una persona molt famosa es diu Miley Ray Cyrus és cantant, actriu, productora discogràfica.  Va néixer el 23 de novembre del 1992, Tennessee, EE.UU.  té 6 germans i pares cyrus.  Des de la petita tenia 8 anys volia cantar professional juntament amb el seu pare Bill cantant i va assistir a l'auditori després va començar a cantar la seva primera cançó i va aconseguir feliç.  Anys més tard treballava dur cantar les seves cançons originals i actuar.  la primera vegada miley va voler interpretar Hannah muntanya a la sèrie de televisió de Disney Channel per a infantil.  es va transformar Hannah muntanya, es va posar la perruca rossa i va vestir roba maca, es veia feliç i simpàtica.  sempre assisteix al concert quan els fans l'adoren molt.  Després miley treballava com a interpretar personatge d'altres pel·lícules.  Jo des de quan tenia 13 anys m'agradava molt veure sèrie de televisió de Hannah muntanya em va fer riure perquè es cabreja el seu germà i el seu pare.  es va actuar com a boja, còmic, simpàtica, dolça. 


dimarts, 26 d’abril del 2022

Aguilenya

aguilenya.

Al compàs de la música dansava, com si d’una ploma caiguent desde el cel es tractés, es movia per l’escenari la ballarina en plena solitud, només acompanyada per un focus que resseguia el seu camí, endevinant on posaria el següent pas.


Les seves llargues cames musculoses pel continu entrenament que requeria el seu ofici es transparentaven a través de les maies blanques que combinant-se amb el color de la seva pell quedaven rosàcies, i el seu petit cos que lluïa un tutú fet a mesura amb tuls que brillaven amb la reflexió de la llum i eren el desenllaç d’un corset verd clar, que decorava la seva ossuda clavícula i llarg coll de cigne, l’estrenyia i allargava la seva postura i tots els moviments amb els quals emocionava al públic. Acariciava l’aire amb els braços, com si pogués alentir les notes dels instruments o augmentar la velocitat al seu gust, ella tenia el control, de cada gest facial i volta que donava amb el seu nas aguilenc i grans ulls et feien sentir observat encara estar a metres de l’escenari, dues boles negres d’obsidiana que contrastaven amb la seva pàl·lida i venuda pell i el cabell ben agafat en un monyo perfecte sense cap cabell fora de lloc, i petites joies que feien un camí per aquells fils negres.


I de sobte amb tothom embadalit amb la seva temprança i habilitat innegable, la música fa silenci, fi del primer acte.



Alba Bartolomé, GES2





 


Sra. Esperança mallol, professora de literatura. Evelin Carrio Ges2


La Sra. Maria,

 

La sra. maria havia sigut una "solterona" empedreïda que va casar-se ja de gran, en un casament de conveniència i ben segur verge encara a cinquanta anys com devia ser en èpoques anteriors.

Era peti-tona, gairebé no devia passar del metre cinquanta però, destacava per tenir un fort caràcter i personalitat. A més tenia un gran sentit d'observació, no li passava res per alt.

El que l'obsessionava de veritat al seu voltant era el tema de economia domèstica. Ella era extremadament estalviadora. Com tota la gent que van viure la seva època de la guerra i postguerra (èpoques molt dures). En aquest aspecte de l'estalvií feia meravelles. No crec que molta gent fos capaç, de superar-la.

Ens explicava que, en èpoques anteriors ella només posseïa un vestit del qual l'hivern li cosia les mànegues i l'estiu les descosia. La recordem haver-la vist durant cinquanta anys portant una mateixa brusa blau marí amb llunetes blanques. A casa seva cap malbaratament d'aigua o altres. Una galleda d'aigua podia tenir diferents usos, com rentar plats, fregar el terra i finalment rentar el gos. Avui en dia no seríem capaços de fer tot això¡Ni pensar-ho! Naturalment, els diners que arribaven al banc ja no veien mai més el sol.

EL GENI

💫EL GENI    👻    

Dons avui os vinc a parlar d'una persona que sempre em fa riure però també em fa emprenyar sovint. El vaig conèixer l'any passat a l'octubre i sempre estem de bon rotllo i rialles. El descriuria com una molt bona persona. sempre és preocupa per la gent i esta disposat ajudar a qui li demani ajuda. És una persona força gran de cos, bastant alt, d'ulls marrons foscos i té un somriure contagiós. S'ha de tenir una mica de paciència per aguantar-lo però es molt bon amic.





 

                                                                  El meu amic


Avui vinc a descriure un dels meus amic, és una persona que porta ulleres des dels 5 anys. Jo el vaig coneixeré fa uns 8 anys i el dia que el vaig veure i vam parlar el vaig trobar una persona molt interessant ja que quant parlava tot el que ens deia no eren tonteries ni res. Ell es molt intel·ligent i molt ambiciós,  quant fa alguna cosa mai vol deixar-la a mitges sempre vol fer-ho tot be i treure el millor de si mateix. Actualment ell és arquitecta . No se com ho fa però sempre esta parlant i quedant amb noies, segur que es perquè com he dit abans és molt ambiciós i intel·ligent. Penso que es una persona que amb la barba és atractiu i molt carinyós. Des de el punt de vista crec que és d'aquelles persones que per fora i amb els seus amics es fa el dur però amb les noies és molt carinyós i simpàtic






Pablo Perez Gavira




"GAVI"

 En aquet moment parlaré d'una persona molt coneguda i molt creguda en el sentit que és creu que es el centre del món.

El seu nom es Pablo Pérez Gavira pero el seu sobrenom es "Gavi" un noi el qual totes les noies están bojes per ell, mai pensaría trobar un noi molt egocentric.

 Gavi va néixer en l'any 2004 un 5 d'agost i actualment té 17 anys.

El vaig conèixer perqué jo soc de el Barça,un equip de futbol,en el qual Gavi va aparèixer nou. 

Gavi és també molt famós ,és molt pacient , seriós en situacións importants i es molt madur a nivell de saviesa.

Físicament es alt,mesura 1'73,es castany amb ulls marrons clars i la seva mirada es la més tranquil•la i sincerament la veig molt maco.


                                                                     Savi  Eva Cordova 


    




dilluns, 25 d’abril del 2022



CRISTIANO RONALDO



Ha nascut el 5 de febrer del 1985, la seva alçada es de 1’87 metres. Té un fill que es diu Cristiano Ronaldo, tots dos són aficionats del fútbol. Ell va a l’equip de Portugal, però abans anava al Madrid.

Juga en la posició d'extrem o davanter per qualsevol de les dues bandes del camp, i diuen que el seu pitjor rival es Messi, que va al equip del Barça.

Actualment, al crac li contemplen 812 gols en 1.119 partits, xifres que sens dubte augmentarà si tenim en compte la seva progressió golejadora des dels inicis fins ara, quan comença la segona etapa amb el Manchester United.

I també de moment és ell el màxim golejador de tota la história. Actualment té 8 pilotes d’or que les ha aconseguit amb el seu màxim esforç.









Hanan Faquihi Elouardani
GES2


dimecres, 20 d’abril del 2022


                             DANIEL MARTINEZ

És un jove de 23 anys, de la ciutat de barcelona. una mica esgarrofat, amb el pèl rasta la barba crescuda i d'ulls blaus.

 El sol agafar el tren per anar a treballar. un dia al matí una senyora ben arranjada amb una enorme butxaca a sota del braç arriba fins a l'estació per prendre un tren que la va portar a una província molt llunyana de diverses hores per davant. Així que decideix preparar-se una mica per al viatge i per esperar el tren que arribés a l'estació mitja hora després. S'acosta a una botiga i compra ahí una ampolla de coca-cola ,un paquet de galetes i unes revistes, amb totes aquestes coses a sota del braç se sentia en un dels seients de l'estació. Posa les coses a un costat, obre la revista i es posa a esperar pocs minuts després 

se sentia al mateix banc, ella ho mira i s'aparta una mica no per donar-li lloc si no per prendre distància. Per a la seva sorpresa pel rabillo de l'ull veu que el jove allarga la mà i agarra un paquet de galetes, treu una galeteta comença a menjar-la malament i deixa el paquet de galetes entre tots dos. la dona pensa... que atrevit així aquesta el jove avui en dia, almenys hagués demanat permís jo l'hagués convidat , no s'ho vaig a permetre. Llavors sense dir cap paraula el mira fixament als ulls agarra al seu ves una galetita se la mostra i se la menja mirant-lo fixament als ulls. Daniel somriu i agarra una altra galetita, la dona pensa és un cara dur el jovent aquesta pèrdua. "Però ella no està disposada a dir-li res però li va a ser saber la seva disgust. així que agafa una altra galetita i el mira fixament als ulls i li fa girar la galeteta davant als ulls i li mostra la seva galeta i se la menja davant als seus ulls. 

El jove com tota resposta allarga la mà pren una altra galetita i se la menja mentre somriu i així continua aquest dialogà silenciós galletita ella galletita ell. Ella cada vegada més més allotjada i el cada vegada més somrient. fins que en un moment ella nota que en el paquet de galetetes queda només una galetita, ella pensa no es va atrevir a menjar-se l'última galetita. com si fos que Daniel escoltés el seu pensament l'allarga la mà agarra la galletita la part en dos 

y le ofrece a ella la mitad ella agarra la galletita con enojo y dice gracias, y el sonríe. Ella se mete la media galletita en la boca para terminar rápido con esta situación mientras el despacito despacito administra de a pedacitos la media galletita que queda. en ese momento llega el tren, ella esta furiosa agarra las cosas coge sus revistas las mete dentro de su bolso y se levanta para ir hasta el tren, se sube al tren y desde la ventana ella mira que Daniel se esta terminando el ultimo trozo de galletita y piensa en la perdición de la educación en la juventud perdida. en la falta de respeto. Siente la garganta seca de la galletita que se acaba de comer, entonces abre el bolso para sacar su lata de coca cola y encuentra allí en su bolso su propio paquete de galletas intacto. 






dimarts, 19 d’abril del 2022

    

LA MARISA



 Era una Asturiana que feia honor a la seva terra, aquell accent, les seves expressions ( míralu, cómelu, les fabes con almejes....)., els seus plats típics de Gijón d'on era ella, una terra que estimava.
 Aventurera, volia sortir a conèixer altres indrets, indrets com Catalunya ( Platja d'aro), que és on va decidir venir a viure algunes dècades de la seva.
 Era alta, apersonada, amb corbes proporcionades, amb cabell fosc i pell molt morena, amb ulls grans de color mel, el seu nas era un xic prominent, però  proporcionat a tota ella. Llargues cames que sempre lluïa i posava al sol tant punt sortia. El seu vestir era extravagant, hippie, però amb estil, classe, sabia portar la roba amb molt d'estil totalment personal i intransferible, còmoda, pràctica, femenina, d'estroller, tota aquesta barreja, que he de dir que és també el meu. Va lligada la seva manera de vestir amb el seu caràcter alegre, proper, empàtica, amiga dels seus amics i dels que no també. Amb personalitat, el seu caràcter era fort, xocava a qui no estava acostumat al fet que una dona fes i digués el que volia amb educació però decidida i sense pèls a la llengua. Enamorada dels animals, sempre amb un company de vida de quatre potres i pelut, estimava el seu gos com un "fill", el seu últim gos es deia Rómel. Fins i tot va treballar a una discoteca de portera, cosa poc usual fa vint anys, però era ella, La Marisa i va fer el que va voler, sense preocupar-se que la poguessin jutjar, era una ànima lliure. Va tornar els seus últims anys a Les Astúries, on va morir massa aviat per qui l'estimàvem.
 
                                                                                                                              Sara Renau

 

En "PEPE"

 

Quan era petita m'agradava quedar-me a dormir a casa de la padrina a l'estiu. El seu home en "Pepe" feia de sereno al Club Nàutic. Era un home gros i corpulent, amb la camisa de ratlles sempre a mig cordar, amb cabells blancs i molt bronzejat de pell, crec que havia nascut a Melilla, però eren d' Andalusia. Tenia una semblança molt seriosa, però només ho semblava perquè era tot el contrari, era un home amable, carinyós i molt dolç amb els seus. Recordo que arribava a les 6 del matí, la padrina i jo l'esperàvem despertes amb el cafè amb llet i torrades i ell ens explicava com havia anat la nit, explicava alguna anècdota i si no se l'inventava... Explicant històries era un fart de riure i nosaltres dos rèiem fins a plorar. A vegades es despertava algun dels seus fills i encara rèiem més perquè l'anècdota era molt més divertida encara. Esmorcàvem tots junts i ens tornàvem al llit recordant la historieta d' en "Pepe".

EL DEU DE LES TONTERIES

 

Era un home que era graciós que volia fer-se deu, i un dia va sortir de la seva casa intentant fer-se deu volia diners, cotxes bonics i cases noves. Quan volia fer tot allò el pensava que era impossible tenir tot el que volia, però un dia quan el home volia caminar sobre el aigua de la piscina es va caure dins i es va enfadar. Després hi havia un home que era moreno que ell si era deu que va parlar amb ell i li va dir si tu vols fer-te deu hauràs de ferma un favor, tindràs que ajudar a totes les persones però tens que vigilar que ningú  es doni conte que tu ets deu, quan li va dir això ell va dir que vale que ajudarà a totes les persones. Quan ell es va fer-se deu ho tenia tot lo que volia però era un home que feia el mico amb totes les persones i feia tonteries quan per fi va ajudar a les persones del mon  i va cambiar la forma de vida dels altres tots es van quedar  feliços.

 PACO EL BALLARÍ


És un home que vivia al meu poble, que malgrat tenir la seva mare i una casa on viure, ell sempre dorm al carrer. Sempre el trobaràs en algun banc del poble amb el seu cartó de vi al costat. És un home alt i prim, té un nas força pronunciat i la cara vermella, té els cabells foscos i sempre els porta repentinats per enrere o pel costat. Hi va haver una època que anava molt brut, amb els pantalons texans bruts, una camisa blanca plena de brutícia i unes sabates de vestir negres. Fa uns anys va entrar a gent gran i se'l veia molt bé d'aspecte físic, anava molt net i se'l veia content, encara que després d'un temps va decidir tornar al carrer perquè no li agradava estar allà.



     Alba Hernandez Garcia.

El Lladre Nocturn - Samuel Pérez Pérez

A prop del mercat local vivia un nen amb l'altura d'un jove de setze i la mentalitat d'un adult. Era un nen pèl-roig que s'anava d'amagat de casa a les nits i treballava per ell mateix. S'alimentava d'oportunitats i de la gent gran.

De dia quan ens podíem reunir amb ell semblava un nen que només jugava a la pilota i els seus pares eren molt adinerats. La pilota, que sempre la portava ell, era sempre diferent.

Ell confiava en mi i una nit vaig anar a casa seva per dormir. Quan vaig arribar a la seva habitació vaig veure un bitllet de 50 sota un llibre infantil. Ell em va explicar que els seus pares eren propietaris d'un lloc molt important del poble, però no me'l vaig creure perquè els seus pares no eren molt diferents que els meus. Llavors em va contar la seva vida nocturna i jo em vaig quedar bocabadat. Relatat com si es tractés d'un conte em va detallar que feia trucs de màgia esvaïdors i guanyava diners en els bars on seien la gent gran en les nits. Jo de petit creia molt en la màgia, però ara mateix recordo aquest conte i veig una realitat molt alternativa del conte. Els "trucs de màgia" eren molt més esvaïdors del que creia.

Després d'un temps en Samuel no va tornar a aparèixer, diuen que els seus pares el van enviar a un internat perquè agafava els seus diners a les nits.

dilluns, 18 d’abril del 2022

Àngel Guimerà Mar i Cel



Avui us presentaré un altre autor: Àngel Guimerà. 





Àngel Guimerà

Va néixer a (Santa Cruz de Tenerife, 6 de maig de 1845) fill de pare català i mare canària. Els seus pares no estaven casats quan ell va néixer fet que el va marcar. Quan tenia 7 anys es va traslladar a Catalunya, al Vendrell, lloc d'on era el seu pare. L'arribada a Catalunya li va suposar aprendre una nova llengua i adaptar-se a una nova cultura. És per això que en les seves obres sovint apareixen personatges que es troben entre dos mons, o dues cultures com els protagonistes de l'obra que comentarem avui; "Mar i Cel"


Encara que Guimerà va començar a escriure poesia pel que és més conegut és pel seu teatre i va escriure un munt d'obres que li van portar molt d'èxit a la seva època . Algunes de les seves obres més conegudes són Terra Baixa (1896), Maria Rosa (1894), La filla del mar (1900) i Mar i Cel (1888). Aquesta última és la que comentarem avui.


L'acció de Mar i cel se situa al segle SVII i la majoria de l'acció passa a la cambra d'un vaixell de corsaris, que navega per alta mar.
 És una tragèdia romàntica escrita en vers i està dividida en tres actes . L'obra explica l'amor impossible entre un pirata musulmà (Saïd) i una noia cristiana (Blanca). De fet, tota l'acció dramàtica de l'obra es concreta i evoluciona al voltant d'aquests dos personatges principals, representatius de dos mons enfrontats i el conflicte amorós i religiós.

Saïd és el capità del vaixell i és fill de pare musulmà i mare cristiana. Els seus pares van morir quan l'expulsió dels moriscos a Espanya el 1609. Per això vol venjança.

Durant l'abordatge d'un vaixell cristià Saïd és ferit i demana que Blanca, una presonera, el curi.
Blanca ha estat en un convent des de petita i anava a Barcelona a fer-se monja quan va ser capturada. Amb ella viatjava el seu pare i el capità del vaixell cristià, un cosí seu que està enamorat d'ella.


Blanca i Saïd s'enamoren però hi ha un motí al vaixell i Saïd és fet presoner. Quan Blanca i Saïd intenten fugir el pare de Blanca dispara un tret per matar a Saïd però Blanca s'interposa i mor pel tret del seu pare. Aleshores, Saïd es tira al mar amb Blanca i moren tots dos junts. La mort dels dos protagonistes és l'única manera d'aconseguir estar junts en amor. Viuen en dos mons oposats, un és el mar i l'altre el cel, que només s'ajunten a l'horitzó que és la mort.

Si voleu saber més sobre Àngel Guimerà, en aquests enllaços trobareu molta informació:


https://www.slideshare.net/SlviaMontals/mar-i-cel-17209935
https://www.escriptors.cat/autors/guimeraa/biografia-angel-guimera
https://sites.google.com/site/projectequindrama/3-continguts/3-2-angel-guimera/mar-i-cel


LED Text Scroller


TASCA2 

La companyia Dagoll Dagom ha fet vàries adaptacions de Mar i Cel en forma de musical. Us deixo un fragment on canten Blanca i Said, un altre amb la cançó del pirates. Després de mirar-los poseu un comentari sobre el que us ha semblat.




l

A continuació us poso l'obra complerta pels que la vulgueu veure (opcional)

Literatura Catalana Narcís Oller



Image result for narcis oller

Narcís Oller va néixer a Valls el 1846. Va estudiar dret i es va guanyar la vida fent de procurador dels tribunals. El que li agradava més era escriure i aprofitava quan tenia temps lliure per fer-ho.

Al principi les seves obres eren de caràcter romàntic però les seves novel·les més conegudes són relistes.
El Realisme és un corrent artístic on els escriptors creuen que l'art ha de reproduir fidelment la realitat. 
Narcís Oller en les seves novel·les ens mostra la societat catalana sense estalviar els detalls.  Les seves obres més conegudes són: La papallona(1882), L'escanyapobres (1884),La febre d'or (1892)  i La bogeria (1899)
Va morir a Barcelona el 1930.
Si voleu saber més sobre la seva vida, us deixo un enllaç:

https://www.escriptors.cat/autors/ollern/biografia



Avui la novel·la que us presentaré és: L'Escanyapobres 


Aquesta novel·la de Narcís Oller té com a tema principal l'avarícia. El principal protagonista és l'Oleguer que té un magatzem de gra al poble de Pratbell. En aquest fragment podeu veure la descripció del protagonista.



"Era altot i ossut, però magre i cappetit. Com a bon moreu, tenia negres els cabells, sempre arranats, i eren tambe negres nines les dels seus ulls, fredes i escorcolladores mentre escoltava, guspirejants o dolces quan la seva paraula ho requeria. Gairebé barbamec, tenia, no obstant, gruixudes celles, unides sobre el seu nas llarguet i cantellut. Però el que més caracteritzava aquella figura era la boca, tirada endavant com la del furó, amb els seus llavis tan prims i cenyits a l'os, que no podia badar-los sense fer l'efecte que ensenyava les dents per mossegar.Disposava així mateix en contra d’ell una oposició, evident al primer cop d’ull, entre els seus moviments reposats i el seu temperament nerviós. En veure’l tan esprimatxat i rebegut, hom pressentia l’agilitat traïdora del gat i pensava: «Quan traurà les ungles? Quan em botarà al damunt?» I, no obstant, mai no les treia, mai no es barallava ni s’enardia, ningú no li havia vist perdre aquell pas de gat emperesit ni els seus costums metòdics de sempre."



L'Oleguer que és molt avar és odiat per la gent del poble que li posa el malnom d'escanyapobres.


"Quan l'Oleguer, havent barrat la porta, es ficava magatzem endins a la feble claror d'una candela que duia estanallada entre dos dits, un xicot del carrer cridà pel forat del pany:

—Escanyapobres! —I aquest crit, que retrunyí amb veu aspra i desvergonyida per les tenebroses voltes del magatzem, glaçà les sangs de l'avar.

—Escanyapobres! —Renom que li aplicaren feia un quant temps, que anava popularitzant-se, i que duia en si tots els aires d'una persecució rabiosa, que era un estigma amb què li escopia a la cara tot un poble. Així ho entenia l'Oleguer, i, en pensar-hi, ell, que per pròpia voluntat s'apartava sempre de tothom, s'esfereïa."


Els seus únics amics són el notari Xirinacs i la seva dona la Tuies que són tan avars com ell. 

Quan el notari mor, la Tuies i l'Oleguer es casen. En aquest fragment podeu llegir com cadascú té amagades monedes i perquè les miren i compten quan l'altre no hi és. 


Narcís Oller: L'escanyapobres (1884)
«L'Oleguer, amb l'excusa de donar menjar al mul,
s'aixecava molt de matí, i llavors f...



Un dia segresten a l'Oleguer i la Tuies no vol pagar el  rescat perquè l'Oleguer li havia fet prometre que si alguna vegada el segrestaven, no pagaria. Al cap d'un temps troben el cos de l'Oleguer a dins d'una mina. 




TASCA 3


Hot Myspace Generators

Després de llegir aquests fragments haureu de fer una descripció d'una persona que conegueu o inventada. Aquesta descripció l'heu de fer de manera realista. Expliqueu tots els detalls tant del caràcter com de la seva aparença, lloc on viu etc.


Publiqueu les vostres descripcions al blog amb l'etiqueta: Literatura catalana Narcís Oller. Podeu acompanyar el text amb un dibuix o fotografia.


A continuació teniu uns exemples de descripcions que van fer uns alumnes de l'any passat.



EL PERE BOIG
Era un home que vivia al meu barri. L´home vivia amb la seva mare, una persona que sempre estava enfadada amb el món. Recordo que era molt prim de pell fosca, encorbat, sense dents i feia una pudor a vi ranci que abans de girar la cantonada es sentia l´olor a deixadesa i mala llet.
Sempre portava el seu petit gosset al costat, el tenia atemorit, pobret, l´escridassava constantment. Sobretot quan anava begut. El vi era la seva predilecció.
Els nens i les nenes del barri, tocaven la seva porta i sortien corrents al crit de ¨Pere boig¨ s'enfadava molt, i a nosaltres ens feia molta por.


Eva Delgado Ruiz


EN VITORINO


Al carrer Algavira a l'est de la Vila de Sant Feliu de Guíxols hi havia una botiga regentada per en Vitorino, un personatge molt peculiar.

La botiga d'en Vitorino o també "Can Maitanques "sempre estava oberta i en un espai de dos per dos podies trobar qualsevol cosa des de llet a granel acabada de portar de Solius, unes espardenyes,qualsevol queviure, corda,xuxeries.....i fins i tot Fortunas sueltos.


En Vitorino era famós també per la seva fama d'avar. Tot i tenir molts diners que això tothom ho sabia, ja que no se l'havia vist gaire bé mai comprant ni gastant pel poble. Ell estava a la botiga des de temps inmemorials. Sempre duia la mateixa camisa, pantalons i sabates des de feia molts anys. Prim, encorbat i amb un nas d'àguila reial t'emplenava la cantina de llet amb aquella cerimònia sempre repetida de passar-la del medidor de mig litre al de quart i cap a la cantina.


Tenia ulls saltons i foscos com de granota i al seu cap quatre cabells blancs passaven del costat dret a l'esquerra ven aixafats intentant dissimular una calvície prominent.



De figura sinistre s'anava guardant els bitllets a la butxaca amb aquelles mans primes i venoses de dits llargs. Poques vegades somreia i s'entregava totalment a la feina de dispensar qualsevol cosa que li demanessin, i sobretot, sobretot,contar bé els diners que li donaven els clients no fos que els faltes un cèntim.

Ana Sánchez Tejero



La Tieta


Fa aproximadament uns 70 anys va néixer una dona, que jo puc recordar. Quant la veia caminant pel mercat anava sempre carregada amb bosses, parant de parada en parada i preguntant per les fruites i verdures que tenien malmenades.


Es veia una dona amb un aspecte una mica deixat, els cabells despentinats i sempre amb espardenyes, molt nerviosa i sempre amb presses. Tothom la coneixia, i la saludava, ja que era una persona molt coneguda al poble, per venir d'una família molt adinerada i reconeguda.


Tots sabíem que no tenia necessitat d'anar així ni comprar les sobres, però ella era així, una dona molt estalviadora,"de la verge del puny "el seu afany era comprar molt barat o regalat.


Mireia Guerrero Vizcaino

L'Elionor Miquel Martí i Pol





 Miquel Martí Pol va treballar com a escrivent en una  fàbrica i va escriure el llibre de poemes"La fàbrica" per parlar d'aquesta experiència. Si voleu llegir més d'aquests poemes en aquest enllaçen trobareu més:
http://www.bibgirona.net/salt/marti_pol/index.htm


L’ELIONOR

L’Elionor tenia
catorze anys i tres hores
quan va posar-se a treballar.
Aquestes coses queden
enregistrades a la sang per sempre.
Duia trenes encara
i deia: "Sí, senyor", i "bones tardes".
La gent se l’estimava,
l'Elionor, tan tendra,
i ella cantava mentre
feia córrer l’escombra.
Els anys, però, a dins la fàbrica
es dilueixen en l’opaca
grisor de les finestres,
i al cap de poc l’Elionor no hauria
pas sabut dir d’on li venien
les ganes de plorar
ni aquella irreprimible
sensació de solitud.
Les dones deien que el que li passava
era que es feia gran i aquells mals
es curaven casant-se i tenint criatures.
L’Elionor, d’acord amb la molt sàvia
predicció de les dones,
va créixer, es va casar i va tenir fills.
El gran, que era una noia,
feia tot just tres hores
que havia complert els catorze anys
quan va posar-se a treballar.
Encara duia trenes
i deia:"Sí, senyor", i "bones tardes".

De la Fàbrica (1972)

dilluns, 28 de febrer del 2022

Urbex Adrià Sànchez

 



Hotel Panorama - Sant Feliu de Guíxols 

Parking supermercat Dia - Palamós
Villa Concha - Sant Feliu de Guíxols


Acróstic Adrián

A
rribada l'hora de la veritat 
Diuen que tot era fals 
Reconeixen les mentides cantades 
I revelen les inefables cançons 
Ara és l'hora de jutjar i 
No se'n surtirán.


dissabte, 19 de febrer del 2022



 EXCURSION POR LOS MOLINOS DE CAMPO DE CRIPTANA











                                

















                      

dimarts, 15 de febrer del 2022

dissabte, 12 de febrer del 2022

 foto Urbex: Museu del joguet Sant Feliu de Guíxols

 


És interessant veure els joguets  d'èpoques  passades quan no existia tanta tecnologia. Tenien molta imaginació abans.  Si no tenien joguets els nens se'ls inventaven!  Així era!  Els hi posem massa fàcil avui dia, la veritat amb tots aquests aparells electrònics