Literatura Catalana Narcís Oller

Narcís Oller va néixer a Valls el 1846. Va estudiar dret i es va guanyar la vida fent de procurador dels tribunals. El que li agradava més era escriure i aprofitava quan tenia temps lliure per fer-ho.
Al principi les seves obres eren de caràcter romàntic però les seves novel·les més conegudes són relistes.
El Realisme és un corrent artístic on els escriptors creuen que l'art ha de reproduir fidelment la realitat. 
Narcís Oller en les seves novel·les ens mostra la societat catalana sense estalviar els detalls.  Les seves obres més conegudes són: La papallona(1882), L'escanyapobres (1884),La febre d'or (1892)  i La bogeria (1899)
Va morir a Barcelona el 1930.
Si voleu saber més sobre la seva vida, us deixo un enllaç:

https://www.escriptors.cat/autors/ollern/biografia


Avui la novel·la que us presentaré és: L'Escanyapobres 

Aquesta novel·la de Narcís Oller té com a tema principal l'avarícia. El principal protagonista és l'Oleguer que té un magatzem de gra al poble de Pratbell. En aquest fragment podeu veure la descripció del protagonista.


"Era altot i ossut, però magre i cappetit. Com a bon moreu, tenia negres els cabells, sempre arranats, i eren tambe negres nines les dels seus ulls, fredes i escorcolladores mentre escoltava, guspirejants o dolces quan la seva paraula ho requeria. Gairebé barbamec, tenia, no obstant, gruixudes celles, unides sobre el seu nas llarguet i cantellut. Però el que més caracteritzava aquella figura era la boca, tirada endavant com la del furó, amb els seus llavis tan prims i cenyits a l'os, que no podia badar-los sense fer l'efecte que ensenyava les dents per mossegar.Disposava així mateix en contra d’ell una oposició, evident al primer cop d’ull, entre els seus moviments reposats i el seu temperament nerviós. En veure’l tan esprimatxat i rebegut, hom pressentia l’agilitat traïdora del gat i pensava: «Quan traurà les ungles? Quan em botarà al damunt?» I, no obstant, mai no les treia, mai no es barallava ni s’enardia, ningú no li havia vist perdre aquell pas de gat emperesit ni els seus costums metòdics de sempre."


L'Oleguer que és molt avar és odiat per la gent del poble que li posa el malnom d'escanyapobres.

"Quan l'Oleguer, havent barrat la porta, es ficava magatzem endins a la feble claror d'una candela que duia estanallada entre dos dits, un xicot del carrer cridà pel forat del pany:

—Escanyapobres! —I aquest crit, que retrunyí amb veu aspra i desvergonyida per les tenebroses voltes del magatzem, glaçà les sangs de l'avar.

—Escanyapobres! —Renom que li aplicaren feia un quant temps, que anava popularitzant-se, i que duia en si tots els aires d'una persecució rabiosa, que era un estigma amb què li escopia a la cara tot un poble. Així ho entenia l'Oleguer, i, en pensar-hi, ell, que per pròpia voluntat s'apartava sempre de tothom, s'esfereïa."

Els seus únics amics són el notari Xirinacs i la seva dona la Tuies que són tan avars com ell. 
Quan el notari mor, la Tuies i l'Oleguer es casen. En aquest fragment podeu llegir com cadascú té amagades monedes i perquè les miren i compten quan l'altre no hi és. 





Un dia segresten a l'Oleguer i la Tuies no vol pagar el  rescat perquè l'Oleguer li havia fet prometre que si alguna vegada el segrestaven, no pagaria. Al cap d'un temps troben el cos de l'Oleguer a dins d'una mina. 



TASCA 3

Hot Myspace Generators
Després de llegir aquests fragments haureu de fer una descripció d'una persona que conegueu o inventada. Aquesta descripció l'heu de fer de manera realista. Expliqueu tots els detalls tant del caràcter com de la seva aparença, lloc on viu etc.

Publiqueu les vostres descripcions al blog amb l'etiqueta: Literatura catalana Narcís Oller. Podeu acompanyar el text amb un dibuix o fotografia.

A continuació teniu uns exemples de descripcions que van fer uns alumnes de l'any passat.


EL PERE BOIG
Era un home que vivia al meu barri. L´home vivia amb la seva mare, una persona que sempre estava enfadada amb el món. Recordo que era molt prim de pell fosca, encorbat, sense dents i feia una pudor a vi ranci que abans de girar la cantonada es sentia l´olor a deixadesa i mala llet.
Sempre portava el seu petit gosset al costat, el tenia atemorit, pobret, l´escridassava constantment. Sobretot quan anava begut. El vi era la seva predilecció.
Els nens i les nenes del barri, tocaven la seva porta i sortien corrents al crit de ¨Pere boig¨ s'enfadava molt, i a nosaltres ens feia molta por.


Eva Delgado Ruiz

EN VITORINO

Al carrer Algavira a l'est de la Vila de Sant Feliu de Guíxols hi havia una botiga regentada per en Vitorino, un personatge molt peculiar.

La botiga d'en Vitorino o també "Can Maitanques "sempre estava oberta i en un espai de dos per dos podies trobar qualsevol cosa des de llet a granel acabada de portar de Solius, unes espardenyes,qualsevol queviure, corda,xuxeries.....i fins i tot Fortunas sueltos.

En Vitorino era famós també per la seva fama d'avar. Tot i tenir molts diners que això tothom ho sabia, ja que no se l'havia vist gaire bé mai comprant ni gastant pel poble. Ell estava a la botiga des de temps inmemorials. Sempre duia la mateixa camisa, pantalons i sabates des de feia molts anys. Prim, encorbat i amb un nas d'àguila reial t'emplenava la cantina de llet amb aquella cerimònia sempre repetida de passar-la del medidor de mig litre al de quart i cap a la cantina.

Tenia ulls saltons i foscos com de granota i al seu cap quatre cabells blancs passaven del costat dret a l'esquerra ven aixafats intentant dissimular una calvície prominent.


De figura sinistre s'anava guardant els bitllets a la butxaca amb aquelles mans primes i venoses de dits llargs. Poques vegades somreia i s'entregava totalment a la feina de dispensar qualsevol cosa que li demanessin, i sobretot, sobretot,contar bé els diners que li donaven els clients no fos que els faltes un cèntim.

Ana Sánchez Tejero


La Tieta

Fa aproximadament uns 70 anys va néixer una dona, que jo puc recordar. Quant la veia caminant pel mercat anava sempre carregada amb bosses, parant de parada en parada i preguntant per les fruites i verdures que tenien malmenades.

Es veia una dona amb un aspecte una mica deixat, els cabells despentinats i sempre amb espardenyes, molt nerviosa i sempre amb presses. Tothom la coneixia, i la saludava, ja que era una persona molt coneguda al poble, per venir d'una família molt adinerada i reconeguda.

Tots sabíem que no tenia necessitat d'anar així ni comprar les sobres, però ella era així, una dona molt estalviadora,"de la verge del puny "el seu afany era comprar molt barat o regalat.

Mireia Guerrero Vizcaino