Aquesta nit m'he aixecat asustada al sentir sorolls al pis d'abaix. Estaba nerviosa ja que sempre ho deixem tot tancat i habia arribat a pensar que algú habia entrat a casa. Vaig sortir del llit, em vaig ficar les sabatilles i vaig baixar poc a poc, per adonar-me que habia deixat la porta del pati oberta i amb la corrent es feien aquells sorolls.

                  MICRORELAT (Oriol Valenzuela Cumì)

Dia X del Covid-19 ja no sé quin dia és, he perdut la noció del temps. Mai hagues pensat que m'agradaría tornar a la normalitat, nose si sóc jo però no sempre va bé la tranquilitat, crec que si et fixes nomes amb una cosa et canses el doble de rapid.

                         Tingues pietat d'ell

Va trobar un ocellet sota ďun arbre. El va pujar i el va tornar a posar el seu niu. Després se'n va anar, escoltant el dany de la mare omplint el jardí.

Microrelat,(Jorge Torreón Vicente

El poder està en l’altre.

Dia vint-i-set o vint-i-vuit, són els dies que m’ha fet falta per adonar-me. Som tan poderosos i tan vulnerables al mateix temps. I em pregunto, com conviure amb aquesta contraposició? El poder ens fa sentir importants però comporta responsabilitat, i la vulnerabilitat ens fa sentir petits però ens connecta amb nosaltres i els altres.  Això últim és el que més costa de veure, ja que fugim de sentir-nos indefensos, per tant, com ens ho farem?. Doncs, no ho sé.

Potser no és una contraposició, potser, ser vulnerables ens fa poderosos.

Jorge, el teu microrelat és molt interessant. Has fet una bona reflexió. Corregeix l'etiqueta, falta una A