CATERINA ALBERT (VICTOR CATALÀ)

•       Neix a L'Escala (Alt Empordà) l'11 de setembre de 1869 i hi mor el 27 de gener de 1966.

•       És filla d'una família de propietaris rurals.

•        Va viure de la renda familiar al seu poble natal fins al 1904. 

•       Es va a dedicar a la pintura i  a la literatura, que inclou poesia, teatre i, sobretot, narrativa.

•        De formació autodidacta i des de petita va ser una gran lectora.

•        Els coneixements que tenia d'italià i francès li van permetre ampliar les seves lectures.

•       Va viatjar per Europa, sobretot per Itàlia i això va fer que ampliés la seva cultura.

Caterina Albert va viure tres períodes:

1.       Modernisme

2.       Neocentisme (a partir de 1907)

3.       Postguerra

Solitud

•       Va ser posada a la venda a l'agost de 1905.

•       Està Inspirada en un paisatge real.

•       La llengua és particularitzada amb pluralitat de varietats i registres.

•       És l'obra més universal de la narrativa modernista.

•       En tota l'obra sovintegen les referències a la situació de la dona per la seva marginació.

                                                 Maria Aurèlia Capmany 

 

Barcelona 1918-1991 Va créixer en una família liberal, intel·lectual i catalanista d’esquerres. En la dècada dels 40 va participar en activitats clandestines. Va ser becada per l´institut francès al Collège de France i va cursa estudis universitaris a la Universitat de Sorbona. A partir de la dècada dels 60 es va dedicar exclusivament al mon de la cultura i la literatura, va ser tot un referent intel·lectual a la segona meitat del segle XX. Els seus inicis van ser molt difícils, van estar marcats per la censura del mon cultural català, sota la repressió del franquisme. En els seus textos parla i defineix a les dones,les defensa des de el seu feminisme. Defensa el feminisme de la igualtat i critica l’exclusió de les dones en el àmbit social i polític Va aconseguir el seu reconeixement i va rebre premis importants. “Cita de Narradors “, L´altre Ciutat, Betúlia o El gust de la plos son algunes de les seves obres. Va escriure teatre, assaig, novel·la ,guions per la televisió i la radio i va va fer traduccions. Va ser regidora dels Socialistes per Catalunya ,regidora de cultura del Ayunatment de Barcelona i menbre dela diputació de Barcelona des de 1983 fins la seva mort per un tumor cerebral al 1991. 

                                         FELIÇMENT JO SÒC UNA DONA

 Era feliç a la botiga amb tot aquell tracte cerimoniós que li semblava una festa. No veia els diners que guanyava perquè l’avi els cobrava directament, però no en necessitava, de diners, era rica d´una nova llibertat. Aquell anar i venir del carrer de Fernando a can Pujades era la seva primera experiència de llibertat. Havia descobert una nova feina que la feia feliç i la meravellava: ocupar-se d´ella mateixa.

                                                 

Joan Maragall

Va neixar a Barcelona 10 octubre de 1860 i va morir el 20 desembre 1911 de febre de malta.

El seu pare era fabricant textil i ell va treballar com a prement en la industris familiar encara que despres d’una forta discusio per estudiar a la facultat de dret.a la facultat va desarrollar linteres per les lletres.Lany 1886 es va fer soci del ateneu barcelones a on es va relacionar amb escriptors com Josep, Joan Sardo o Narcis oller. Va entrar a treballar en el despatx del advocat brugada i va trobar feina en el diari de Barcelona. Es va casar amb Clara Noble i va tenir Tietze fills.

Tríptico de lany

Fragment

El gegants , els gegants,

Ara ballen ara ballen

Els gegants els gegants

Ara ballen com abans.

Llur alta mariada immobil ullpren a tota la gent que sels mira i els rodeja sense fer cap pensament. Sels mira perque som grans i duen vestits llamparts i baller cada momento… els gegants el gegants son joves eternamente. La geganta i el gegant ara ballen ara ballen la geganta i el gegant ara ballen i sempre ballaran.

Oscar garcia

Joan Maragall: La vaca cega

Autor: Joan Maragall

Naixement: 10 d'octubre de 1860

Professió: poeta i escriptor

Nacionalitat: Espanyola

OBRA: Oda a nova Barcelona.

On te’n vas, Barcelona, esperit català
que has vençut la carena i has saltat ja la tanca
i te’n vas dret enfora amb tes cases disperses,
lo mateix que embriagada de tan gran llibertat?
-Veig allà el Pirineu amb ses neus som rosades ,
i al davant Catalunya tota estesa als seus peus,
i me’n vaig.

*-Oda nova a Barcelona és un exponent d'una nova societat en construcció. És un text que va ser iniciat com una mena d'actualització de l'oda, al compàs majestuós dels alexandrins. S'estronca, aleshores, el ritme pausat i majestuós del poema per donar pas a un seguit de versos trencats, que s'encavalquen precipitadament, amb aire acusador i es clou el poema amb una declaració de barcelonisme.

Ferran Gallego

Ges 2 Matí

 MONTSERRAT ROIG

Era escritora i defensora del feminisme.

Va estudeia eu un col·legi religiosi despres es va matricular en una escola d’ art   

Licenciada en filologia i literatura

En el 1968 es va asociar al (PSUC)

Profesora a la universitat  de Glasgow  i  Phoenix

Va tenir 2 fills de dues relacions diferents.

Va morrir d’ un cancer de mama.

El temps de les cireres 

 -Fragment-

El més bonic de la Patrícia eren les mans, «tothom me les enveja», fines, llargues, blanques d'una blancor gens carnosa, que no tenia res a veure amb la pell de la cara, tan colrada. Les teves mans són meravelloses, li deia l'Esteve quan passava una temporada que no la volia fer gruar, «sovint les mans són unes extremitats articulades amb valor funcional: serveixen per a agafar objectes, per a gratar-se, per a cordar-se, per a assenyalar o per a acariciar. Si t'adones que una persona té mans és que les té boniques.

 jose fernandez gomez

   MIQUEL MARTÍ I POL  -Roda de Ter 1929-  Vic 2003.
Poeta , escriptor i traductor.
 Als  catorce anys va entrar a treballar en una fàbrica tèxtil del seu poble.
Fa una poesia social.
Va patir durant més de trenta anys la malaltia de l´escleròsis múltiple, de la qual moriría.
Destaquen entre els seus llibres de poesia : La fabrica (1972) i Estimada Marta (1978).
Va mantenir una estreta col-laboració amb Lluis Llach,

 POESIA "ESTIMADA MARTA "

•Marta, la plenitud no és un erm 
ni aquest silenci d'ara un pou eixut;
l'esfera gira lentament i el temps
s'ha deturat al fosc dels teus cabells.
Aigües i vent reposen, i el desig
és una branca amb tota llei de fruits.
Que lluny de tot, i els dits aquietats
entre els teus dits, l'escuma dels colors
al fons dels ulls, aquietats també.
Que lluny de tot, i músiques i veus
configurant l'empremta del teu cos
que estimo tant, damunt la meva pell.
Res no ens pertany i som senyors de tot.
L'ombra de l'ombra allargassa el secret
molt més enllà del gest i del neguit.
Acluco els ulls i aspiro el teu perfum
compacte i dens, tan ple de salabror.

 

 

He possat aquesta fotografía  per què em recorda la poesia "Estimada Marta" .