Excusió a Romanyà de la selva

Mercé Rodoreda.

El passat dimecres dia 15 de maig de 2019 el grup de Ges2 de l'escola d'adults de Sant Feliu de Guíxols vam fer una petita excursió a Romanyà de la Selva per explicar i homenatjar la vida de Mercè Rodoreda.

Va ser un dia per sort molt assolellat i això va ajudar la bona experiència que va ser aquest dia.

L'excursió consistia a fer nou parades per diferents llocs de Romanyà i explicar en cada un una part de la vida o un llibre il•lustre de Mercè Rodoreda.

1.Entrada del poble.

La primera parada va ser en l'entrada del poble, aquí el grup d'en Waled,Yonas i Musa van explicar la infància de Mercè Rodoreda.

2.Església.

En la segona parada, el grup d'en Carlos, Kevin i Ramón van explicar la joventut i les vivències de la Segona República de Mercè Rodoreda.

3.Davant de l'hostal.

En la tercera parada vam caminar una mica fins a arribar davant d'un hostal, aquí el grup d'en Said, Laila i Hoda van explicar les experiències de la guerra civil i l'exili de Mercè Rodoreda, també van llegir un petit tros d'un llibre.

4.A mig camí del Senyal Vell.

Després de la parada davant de l'hostal vam anar cap al Senyal Vell, Però com el camí era bastant llarg a mig camí L'Uriel ens va explicar el carrer de les Camèlies, un dels llibres escrits per Mercè Rodoreda.

5.Davant del Senyal Vell.

5 minuts després de l'exposició de l'Uriel vam arribar a El Senyal Vell, la cassa de Romanyà de la Selva de Mercè Rodoreda, aquí el grup d'en Jordi, l'Alejandro, la Isabel i la Mari van explicar l'estada a Romanyà i el llibre de Mirall Trencat de Mercè Rodoreda.

6.A mig camí del mirador.

A l'acabar l'explicació en El Senyal Vell vam anar cap a un mirador Però a mig camí el grup de la Ruth i en Cèsar van explicar un dels llibres de Mercè Rodoreda, La plaça del Diamant.

7.El mirador.

Quan vam arribar al mirador la nostra companya Maria ens va explicar un altre llibre de Mercè Rodoreda, Quanta, Quanta Guerra.

8.El cementiri.

Quan vam acabar d'estar al mirador vam tornar cap a darrere i vam anar cap al cementiri, Aquí en Joan ens va explicar un llibre de Mercè Rodoreda, La Mort I La Primavera.

9.El dolmen. 

Per acabar vam anar al dolmen de Romanyà i aquí vam donar per finalitzada l'excursió, jo personal ment li voldria donar les gràcies a l'Esperança i l tota la gent que ha fet possible aquesta excursió tant divertida com didàctica.

La mort i la primavera

La mort i la primavera va ser el penúltim llibre en publicar-se de Mercè Rodoreda.

Es va publicar inacabat després de la mort de la autora (13 abril 1983) l'any 1986.

La novel·la va d'un jove que viu en una societat cruel, per això la mort es converteix en la deslliurança.

El jove com no aconsegueix establir cap contacte amb la vida es decideix suïcidar però abans fa una creu amb claus que simbolitza a crist.

El suïcidi es un ritu pel poble: la mort arbrada.

En la novel·la les papallones representen les ànimes, les abelles són el símbol de la mort i el renaixer i el foc es un símbol de llum de veritat.

Aquesta novel·la que considerada la mes estranya i misteriosa, ja que parla d'un poble en un lloc i un temps indeterminat on els seus habitants moren després de menjar ciment, etc...

Hi ha gent que considera la novel·la mes autobiogràfica perque parla indirectament de la seva boda amb el seu tiet, la seva indesitjada maternitat entre altres.

També es creu que fora de la temàtica fantàstica també es parla de la pos-guerra encara vigent en sa societat en aquell temps.

Peró la interpretació de l'obra es molt subjectiva ja que també es diu que es una obra nomes fantàstica.


Segurament mai sapiguem el verdader significat d'aquesta obra, jo personal-ment crec que es mes be una obra autobiogràfica i que parla sobre la política i la societat exagerant tot.

ANÈCDOTES I COSES CURIOSES DE LA 
MERCÈ RODOREDA

Una data curiosa que cal destacar és; la Mercè Rodoreda amb la seva amiga Carme Manrubia, quan vivien a Romanyà de la Selva. A casa seva tenien un pati central obert al cel, on a la nit veien els astres i les forces tel·lúriques. Elles creien molt en l'orde Rosa Creu (La Rosa-Creu és una societat secreta que es va difondre a partir d'Alemanya durant el segle XVII, amb el propòsit d'intervenir pacíficament i secretament en el món per establir la pau i una religió comuna. Professa un cristianisme de caràcter esotèric amb elements alquímics, hermètics, gnòstics i cabalístics, i és simbolitzada per una creu i una o diverses roses sobreposades). 

Els arqueòlegs pensen que els constructors de megàlits buscaven llocs amb força tel·lúrica per edificar els monuments: dolmen, menhir, etc.

Quan van partir peres la Mercè i la seva amiga, la Mercè va comprar un terreny a sobre del de la Carme i van comunicar les dues cases per una escala que hi havia al jardí, per poder continuar les seves creences, visions del astres i meditacions.

M'han comentat que la descripció de la piscina al llibre de Mirall Trencat, és en realitat la piscina de la casa de Romanyà de la Selva, quan vivien juntes les dues amigues.

Com anècdota l'Alícia d'anglès, de l'escola d'adults de Sant Feliu de Guíxols; el seu oncle era el jardiner de la Mercè Rodoreda, l'Alícia de petita li agradava cantar i el seu oncle un dia la va portar a casa de la Mercè perquè ella cantés davant de la que ara, és una de les millors escriptores de la literatura catalana.

Maria de la Torre

Merc Rodadera Mari rams Isabel Reyes alejandro milena

Mercè rodoreda (Mirall trencat ) Romanyà de la Selva

.

El més important d'un escriptor es la seva obra. Però, sovint, per explicar una obra ajuda de conèixer els llocs que han acollit l'escriptor, i la seva vida viscuda en aquells llocs.

MIRALL TRENCAT: Es una de les seves novel·les que va escriure a Romanya i tractava de tres generacions d'una família, el llibre estava inspirat al jardí de la seva amiga que hi havia un petit estany un llorer una olivera de dues branques que deien que donava sort.... ja que ella li donava molta importància a les flors, perque li recordava a la seva infància i el seu avi.

L'any 1972 es va instal·lar Mercé Rododera en el xalet de la seva amiga Carme Manrubia, la casa es diu; "El senyal" on havien arribat a conviure quatre amigues: ella mateixa, Manrubia, la pintora Susina Amat, i Esther Floricut.

Mercè va viure 6 anys a casa de la seva amiga, fins que no es va construir la seva pròpia casa. que sa la fer just darrera de casa de la seva amiga a l'any 1979. els seus últims 11 anys de vida la va passar a Romanyà que va morir l'any 1983 degut a un càncer de fetge.

La casa la va comprar la consellera Mari Angels Villalonga i actualment ara son dons alemans.

MERCÈ RODOREDA AL EXILI DURANT LA GUERRA CIVIL

Autor : (Quim Torra)

       L'any 1929 neix el seu únic fill, Jordi, i ella comença a buscar la independència econòmica i social del marit. Poc després, Rodoreda irromp a les oficines del diari 'La Rambla' i aboca, decidida, al seu director: "Vull aprendre a escriure a través del periodisme", el 18 de juliol del 1936 explota la Guerra Civil, deia: «En aquest país no passa mai res». Després se'n va anar pensant que només seria un part de mesos però es van convertir en vint-i-quatre anys.

    L'any 1937 Mercè va deixar el seu fill i la seva obre Aloma, com altres escriptors i gent de la cultura catalana, se'n va de Barcelona amb el bibliobús, instal·lant al Castell de Roissy-en-Brie el 2 d'abril a París amb el grup d'exiliats: «Armand Obiols Joan Oliver, Xavier Benguerel i Francesc Trabal i les seves mullers respectives, així com Agustí Bartra i Anna Murià», entre d'altres.Mercè Rodoreda i Joan Prat i Esteve, més conegut amb el pseudònim d'Armand Obiols. El problema al castell sorgí perquè Armand Obiols estava casat amb la germana de Francesc Trabal i tenien un fill en comú, que s'havia quedat a Barcelona juntament amb la seva mare. En conseqüència, aquest adulteri dividí els exiliats catalans en dos bàndols contraposats. Segons Anna Murià, en Francesc Trabal s'hi oposava no solament per la seva germana sinó per gelosia, ja que hauria mantingut una relació amb Mercè Rodoreda en secret a Barcelona que només coneixien ells dos i la seva confident.

  Entre l'any 1940 fins a 1946 es va veure entre París, Bordeus i Llemotges, Rodoreda passa moltes temporades sola, primer a Llemotges, després a Bordeus. És una època de penúries econòmiques, de crisis d'estil, d'inseguretats, de malalties, Mercè no pogué cultivar una literatura de gran extensió perquè des de l'any 1945 havia començat a patir problemes de salut.

   Es guanya la vida cosint i publicant contes en diverses revistes de l'exili, els reunits a 'Vint-i-dos contes'. Poc temps després, la parella es traslladà a un pis el centre de París, a principis de 1947, pogué deixar la feina de cosidora per passar a treballar un altre cop com a col·laboradora a la Revista de Catalunya Des de 1947 fins a l'any 1953,després ha fixat la seva residència a Ginebra, es va guanyar la vida com costurera.

    L'any 1959 començà a escriure la novel·la més coneguda de la seva carrera sota el nom de la Colometa, encara que l'any 1962 seria publicada amb el nom de La plaça del Diamant.

ALOMA

  Aloma és una noia que viu amb el seu germà, possessiva, gelosa i molt sensible, ha viscut moments molt tristos al llarg de la seva vida: la mort del seu germà Daniel i dels seus pares i més tard la del seu germà, i amb les conseqüències que tot això pot crear (pobresa, depressió,.). Li agrada molt llegir novel·les romàntiques, i li cau bé molt poca gent, té cabell llarg i negre, és d'estatura normal, però tirant a baixeta i no és ni grassa ni prima, el seu germà es diu Joan que està casat amb l'Anna i tenen un fill Dani.

El germà de l'Anna, Robert, havia de venir de visita d'Amèrica i el van anar a rebre l'arribada.

  Robert, «vint anys més gran que ella» deslliga fatalment tots els seus nusos emocionals i fa que s'enamori de l'amor i descobreixi el vertigen del sexe amb l'ímpetu de la seva edat i la força acumulada per tants anys de soledat per tant, quan Aloma el va veure, es va enamorar d'ell. Dani va caure malalt i el metge li va aconsellar que anés a la muntanya per respirar aire fresc, però encara havien de preparar el viatge i no es van anar.

 Aloma es va quedar sola amb Robert i en Joan. El que més li preocupava a Aloma, després eren les cartes de l'Anna dient que en Dani no millorava. Quan van tornar a casa,estava molt malalt i al cap de pocs dies es va morir, tota la família tenia una situació econòmica molt dolenta i havien d'anar de la casa perquè vencia la hipoteca. Aloma va demanar diners a Robert, però ell no tenia, van canviar de casa i en Robert s'havia d'anar a la seva ciutat, Aloma estava molt trista perquè estava embarassada. Aloma, abans de què l'Anna li ho contés al Joan, va anar a la seva antiga casa. Va sortir de la casa i se'n va anar lluny d'allà. Aloma es perd pels carrers de la gran ciutat en mitja de les convulsions de la seva època, és tota una dona; ja no és aquella noia adolescent del principi. Aloma ha après una lliçó amarga i eterna, terriblement sola i magníficament lliure. Escoltant sempre la seva música interna.

Laila Lamssarraf

Hoda azizi

Said Ait kassi

  Jamila Boussiari

Mercè rodoreda, El carrer de les camèlies.

Uriel Zitelli                                                                    08/05/19

El carrer de les camèlies, de Mercè Rodoreda.

El carrer de les camèlies és una novel·la guardonada amb el Premi Sant Jordi de 1966 i “publicada el mateix any” al maig, època on va morir el seu marit Joan Gurguí, també va rebre el premi de la crítica de narrativa catalana, el premi Ramon Llull, Premi Crítica Serra d’Or de novel·la.

Tracta de la vida de Cecília des de la infància fins a la maduresa, es una nena abandona criada per pares adoptius que la van acollir quan la van trobar al carrer.

Aquet abandonament fa que es senti estranya, perduda i marginada fent que recerqui el seu lloc al món, y basarà la recerca en les relacions amoroses i sexuals amb els homes que anirà coneixent, movent-se en ambients marginals i prostitució.

Tot això ens centrarà en la angoixa, la plena soledat i tristesa que viu, fins a assolir la maduresa emocional que li permet sobreviure i ser independent, però avants a de tastar la desesperació, crueltat , y dependència màxima per poder reaccionar al món i començar a decidir sobre la seva pròpia vida.

Al principi de l’historia explica que el nom que te posat venia en un tros de fulla que hi havia enganxat amb un imperdible, mes endavant va començar a escapar-se y va conegué a l’Eusebi al Liceu del qual se acabaria per quedar prendada y començaria la seva exploració sexual y dependència als homes.

QUANTA, QUANTA GUERRA

Quanta, quanta guerra, es va publicar a l'any 1980. El va escriure durant la seva estada a casa de la seva amiga Carme Manrubia a Romanyà de la Selva. Aquest llibre juntament amb Viatges a uns quants pobles, li permeten guanyar el Premi Ciutat de Barcelona, i el Premi Crítica Serra d'Or.

Els grans escriptors d'ara, diuen que és una obra mestra que ha passat desapercebuda.

Les estructures habituals de l'escriptora són medis urbans, però en Quanta, quanta guerra, el protagonista viu en un espai imprecís, d'ambientació rural i de precisió cronològica inexistent. Aquesta obra ens sorprèn constantment, sembla una novel·la de viatges, d'aprenentatge de la vida.

És la història d'un noi de quinze anys, inexpert, immadur, cansat de la seva inexperiència en la vida i per anhel de llibertat, decideix anar a la guerra. Allí torna a fugir i viu tot un seguit d'aventures amb persones desconegudes per pobles i boscos. A la fi del llibre se'ns presenta com un ser evolucionat i disposat a ajudar als altres, un canvi produït en el seu interior.

És un llibre que s'ha de llegit moltes vegades i això es pot dir de ben pocs llibres.

http://clubeditor.cat/llibres/quanta-quanta-guerra/

Maria de la Torre

Mercè Rodoreda i Gurguí

Joventut

Després de casar-se va de viatge de nuvis a paris, per després comprar una casa al carrer de Saragossa,el seu marit va Argentina y torna amb una petita fortuna.

El 23 de juliol de 1929 te el seu primer fill,a partir d'aquest moment comença a fer obres literàries per aconseguir diners i no sentir-se enclaustrada a casa.Despres es pren com ofici la literatura.

Durant aquest temps escriu versos, una comèdia i una novel·la.

La Segona Republica

Mercè Rodoreda comença a estudiar en l'any 1931 per el professor Delfin Dalmau i a conseqüència d'aixo va millorar en la literatura i aixi va comença a escriure totes les seves obres

Kevin Casanovas Escobar , Carlos Ortega Jimenez y Ramon Perales