SFG CATALÀ III

MERCÈ RODOREDA AL EXILI DURANT LA GUERRA CIVIL

Autor : (Quim Torra)

       L'any 1929 neix el seu únic fill, Jordi, i ella comença a buscar la independència econòmica i social del marit. Poc després, Rodoreda irromp a les oficines del diari 'La Rambla' i aboca, decidida, al seu director: "Vull aprendre a escriure a través del periodisme", el 18 de juliol del 1936 explota la Guerra Civil, deia: «En aquest país no passa mai res». Després se'n va anar pensant que només seria un part de mesos però es van convertir en vint-i-quatre anys.

    L'any 1937 Mercè va deixar el seu fill i la seva obre Aloma, com altres escriptors i gent de la cultura catalana, se'n va de Barcelona amb el bibliobús, instal·lant al Castell de Roissy-en-Brie el 2 d'abril a París amb el grup d'exiliats: «Armand Obiols Joan Oliver, Xavier Benguerel i Francesc Trabal i les seves mullers respectives, així com Agustí Bartra i Anna Murià», entre d'altres.Mercè Rodoreda i Joan Prat i Esteve, més conegut amb el pseudònim d'Armand Obiols. El problema al castell sorgí perquè Armand Obiols estava casat amb la germana de Francesc Trabal i tenien un fill en comú, que s'havia quedat a Barcelona juntament amb la seva mare. En conseqüència, aquest adulteri dividí els exiliats catalans en dos bàndols contraposats. Segons Anna Murià, en Francesc Trabal s'hi oposava no solament per la seva germana sinó per gelosia, ja que hauria mantingut una relació amb Mercè Rodoreda en secret a Barcelona que només coneixien ells dos i la seva confident.

  Entre l'any 1940 fins a 1946 es va veure entre París, Bordeus i Llemotges, Rodoreda passa moltes temporades sola, primer a Llemotges, després a Bordeus. És una època de penúries econòmiques, de crisis d'estil, d'inseguretats, de malalties, Mercè no pogué cultivar una literatura de gran extensió perquè des de l'any 1945 havia començat a patir problemes de salut.

   Es guanya la vida cosint i publicant contes en diverses revistes de l'exili, els reunits a 'Vint-i-dos contes'. Poc temps després, la parella es traslladà a un pis el centre de París, a principis de 1947, pogué deixar la feina de cosidora per passar a treballar un altre cop com a col·laboradora a la Revista de Catalunya Des de 1947 fins a l'any 1953,després ha fixat la seva residència a Ginebra, es va guanyar la vida com costurera.

    L'any 1959 començà a escriure la novel·la més coneguda de la seva carrera sota el nom de la Colometa, encara que l'any 1962 seria publicada amb el nom de La plaça del Diamant.

ALOMA

  Aloma és una noia que viu amb el seu germà, possessiva, gelosa i molt sensible, ha viscut moments molt tristos al llarg de la seva vida: la mort del seu germà Daniel i dels seus pares i més tard la del seu germà, i amb les conseqüències que tot això pot crear (pobresa, depressió,.). Li agrada molt llegir novel·les romàntiques, i li cau bé molt poca gent, té cabell llarg i negre, és d'estatura normal, però tirant a baixeta i no és ni grassa ni prima, el seu germà es diu Joan que està casat amb l'Anna i tenen un fill Dani.

El germà de l'Anna, Robert, havia de venir de visita d'Amèrica i el van anar a rebre l'arribada.

  Robert, «vint anys més gran que ella» deslliga fatalment tots els seus nusos emocionals i fa que s'enamori de l'amor i descobreixi el vertigen del sexe amb l'ímpetu de la seva edat i la força acumulada per tants anys de soledat per tant, quan Aloma el va veure, es va enamorar d'ell. Dani va caure malalt i el metge li va aconsellar que anés a la muntanya per respirar aire fresc, però encara havien de preparar el viatge i no es van anar.

 Aloma es va quedar sola amb Robert i en Joan. El que més li preocupava a Aloma, després eren les cartes de l'Anna dient que en Dani no millorava. Quan van tornar a casa,estava molt malalt i al cap de pocs dies es va morir, tota la família tenia una situació econòmica molt dolenta i havien d'anar de la casa perquè vencia la hipoteca. Aloma va demanar diners a Robert, però ell no tenia, van canviar de casa i en Robert s'havia d'anar a la seva ciutat, Aloma estava molt trista perquè estava embarassada. Aloma, abans de què l'Anna li ho contés al Joan, va anar a la seva antiga casa. Va sortir de la casa i se'n va anar lluny d'allà. Aloma es perd pels carrers de la gran ciutat en mitja de les convulsions de la seva època, és tota una dona; ja no és aquella noia adolescent del principi. Aloma ha après una lliçó amarga i eterna, terriblement sola i magníficament lliure. Escoltant sempre la seva música interna.

Laila Lamssarraf

Hoda azizi

Said Ait kassi

  Jamila Boussiari