Sílvia Pérez Cruz - " Vestida de nit "

Aquesta setmana us proposo escoltar aquesta preciosa havanera cantada per Sílvia Pérez Cruz, una artista de ben a prop, de Palafrugell. Té una veu preciosa i us recomano que si no la coneixeu, escolteu la seva música.

Quan parlem de literatura moltes vegades no pensem que les cançons són poemes cantats.Aquesta havanera és molt propera a la Sílvia Pérez Cruz perquè la seva mare en va escriure la lletra, i el seu pare, la música. 

Tasca a fer

Aquesta setmana heu de fer una entrada recomanant una cançó que us agradi especialment per la seva lletra. Si està a youtube podeu fer com jo he fet, posar el vídeo, la lletra i la recomanació. Poseu l'etiqueta: Literatura Catalana setmana del 18 al 24 de maig Sílvia Pérez Cruz

Aquí podeu veure la lletra:

Pinto les notes d'una havanera

blava com l'aigua d'un mar antic.

Blanca d'escuma, dolça com l'aire,

gris de gavines, daurada d'imatges,

vestida de nit.

Miro el paisatge, cerco paraules,

que omplin els versos sense neguit.

Els pins m'abracen, sento com callen,

el vent s'emporta tot l'horitzó.

Si pogués fer-me escata

i amagar-me a la platja

per sentir sons i tardes del passat,

d'aquest món d'enyorança,

amor i calma, perfumat de lluna, foc i rom

Si pogués enfilar-me a l'onada més alta

i guarnir de palmeres el record,

escampant amb canyella totes les cales

i amb petxines fer-los un bressol.

Els vells em parlen plens de tendresa,

d'hores viscudes amb emoció.

Joves encara, forts i valents,

prínceps de xarxa, herois de tempesta,

amics del bon temps.

Els ulls inventen noves històries,

vaixells que tornen d'un lloc de sol.

Porten tonades enamorades.

Dones i pàtria, veles i flors.

Si pogués fer-me escata

i amagar-me a la platja

per sentir sons i tardes del passat,

d'aquest món d'enyorança,

amor i calma, perfumat de lluna, foc i rom

Si pogués enfilar-me a l'onada més alta

i guarnir de palmeres el record,

escampant amb canyella totes les cales

i amb petxines fer-los un bressol.

I amb petxines fer-los un bressol.

La historia mha semblat molt maca però bastant trista, la manera que només poden estar junts morint. Dels dos videos mha agradat molt el primer, com canten sentint les paraules, molt emocionant. El segon també mha agradat bastant encara que dels dos em quedo amb el primer.

Aquesta nit m'he aixecat asustada al sentir sorolls al pis d'abaix. Estaba nerviosa ja que sempre ho deixem tot tancat i habia arribat a pensar que algú habia entrat a casa. Vaig sortir del llit, em vaig ficar les sabatilles i vaig baixar poc a poc, per adonar-me que habia deixat la porta del pati oberta i amb la corrent es feien aquells sorolls.

tasca 3

                                   ROBERTO "MANO DE PIEDRA" DURÁN

Estem parlant d'un bon boxejador més bons de la història ,parlant d'un que vivia en l'extrema pobresa, va començar amb la seva família en un barri marginal ,de passar sé un nen qualsevol del barri ,que estava treballant des de molt petit guanya'n una misèria ,a ser el millor guanya'n campionats, a ser un dels millor pagats , i sé unes de les llegendes d'aquest esport. 

Va lluitar per la glòria i per la subsistència. Va ser estrella i partenaire. Mentre va tenir motivació, entrenament i somnis, va ser una veritable veritat sobre l'anell. Cap rànquing deixarà de reconèixer-lo com el lluitador que es reinventant a si mateix. El que va transformar l'agonia a apoteosi.

TASCA 7 cal·ligrama o una poesia

                                                             



                               

       L'agredolça serenata

Aquesta història un poeta relata

acompanyada d'una serenata

sota aquesta lluna escarlata

que el nostre amor delata

l'amor és com una

essència que la nota i no la veus o

rentis i no la notes

"En les bones i en les dolentes" és la següent,

cada paraula és una veritat latent,

quan tens l'amor i veus com

es marceix o quan vols tenir-la i

no ho aconsegueixes ... es diu sort o constància

Poesia visual 

Estimar-te vol dir reconciliar-se amb la lluna, els arbres, l’alegria, els ocells i les vacances a la meva terra natal.

... Glòria sigui el meu Senyor, que endueix els cors amb bondat, ja que construeix la terra amb les persones, el dia al sol i la nit amb la lluna i les estrelles. ...

Té vistes a tots els costats.

A. ¿Hay algo que te haya gustado especialmente del relato?
No, me parece un relato normal y corriente sin nada que me llame la atención.B. ¿Algún rasgo te ha disgustado?
Que al joven le haga falta que Encarnación le de dinero para que amenos le saque unas miseras ganas.C. ¿Te ha desconcertado de alguna manera?
En la parte que dice que su padre le mira de una manera que ni su madre es capaz de mirar y se mantiene al margen.D.  ¿Quién crees que es el personaje al que el protagonista tiene que llevar de paseo al centro?
Un perro.E.  Si el escritor te preguntara qué se puede mejorar del relato, ¿qué le dirías?
Que se explicara mejor porqué hay cosas que no entiendo.F. ¿Qué les comentarías a tus amigos sobre este relato?
Pues que quedaran muy confusos.G.  Fíjate especialmente en el narrador y el punto de vista: ¿Es relevante? ¿Qué pasaría si la historia estuviera narrada desde otro punto de vista?
No. Pues que habría detalles que no sabríamos porqué no podrían llegar a explicar los sentimientos que el siente en cada situación.

A. ¿Hay algo que te haya gustado especialmente del relato?
La buena explicación del momento y lugar.B. ¿Algún rasgo te ha disgustado?
La parte en la que la madre dice que puede que cuano haga amigos y eso se distancie de ella.
C. ¿Te ha desconcertado de alguna manera?
La verdad es que no.D.  ¿Te recuerda a alguna otra historia que hayas leído?
Leído no pero de una película si cuando una hija se casaba y sus padres pensaban que solo la verían en navidades o ni siquiera eso.E.  Si el escritor te preguntara qué se puede mejorar del relato, ¿qué le dirías?
Pues que no haga tan lenta la historia, porqué un instante ahi se vuelve una eternidad y lo veo innecesario. F. ¿Qué les comentarías a tus amigos sobre este relato?
Que es un relato con mucho sentimiento.G.  Fíjate especialmente en el narrador y el punto de vista: ¿Es relevante? ¿Qué pasaría si la historia estuviera narrada desde otro punto de vista?
Si. Pues que posiblemente no se haría tan larga y pesada.

Una lluvia de palabras.

Doncs aquest es el meu confinament, la meva distracció són els meus ocells i fer les tasques que envieu. Al principi era molt difícil estar tancat ara ja és més fàcil estar les 24 hores del dia aqui tancat.

         POESIA VISUAL 

Vaig mirar la vida i no vaig trobar res més que un somni que passi i no torni mai

La noia

Era una nena de 16 anys, que viu a Castilla La Mancha. És molt alegre, somrient, una mica creguda però no es dolenta. Sempre fa riure, li agrada proposar ideas i sobretot li apasiona els plans més bàsics.
És una noia rossa amb els ulls marrons, una estatura de 1'70 està molt ben cuidada li encanta el esport.

Mar y Cel

La veritat es que m'agradat un més que altres, pero esta molt ben representat, la música de cada moment la veu i les ganes que hi possen a cada situació es increible.

La llum de la cigarreta

Amb la llum de la cigarreta jo vaig veure el molí, es va apagar la cigarreta ivaig perdre el camí.

POESIA VISUAL

Las rosas son rojas, el cielo es azul y esto no es un paraíso si no estás tú.

lectura catala poesia

El trebol de 4 hojas te da buena suerte en la vida, si lo encuentras o te lo regalan tendras fortuna en el amor, la salud y el dinero..

Brillant brillant estrelleta, 

com m'admira el lloc on ets!

Allà sobre el món, tant amunt,

 brillant brillant estel.

Et veig i imagino que ets un quadre molt passiu per això tons que fan que es vegi molt delicat i suau, davant la llum que dóna molta tranquil·litat, i en el profund del seu centre es veu més atenuat els seus colors.

A la part superior brilla una figura hexagonal que amb el seu color blanc reflecteix la puresa i és aquí on s'enllaça per fer un sol flaix, a l'mirar-lo queden encantats al veure un espectacle lluny de el públic, amb un immens resplendor de raigs que encomana alegria.

I desperten els sentits més subtils seus bells colors imaginar-tan suaus a el tacte dels dits i mans dels trancentes que volen tocar-los; alhora desperta pau, harmonia i tranquil·litat els sentits de l'ésser humà. Tot i estar penjat a la paret inspira amor, tendresa i sencibilitat en l'ànima.

El cafè de mitja tarda ha de ser descafeinat. Ha de dur un poc de Sucre . I ha d'anar dins el seu plat.

Jo al principi de la cuarentena, com es suposava que només eren unes setmanes, no hem  va importar y em pasava els dies mirant películes, series,  fent videotrucades amb els meus amics, fent vídeos o jugant.


Però  els dies s'anaven allargant  i jo ya començava a estar cansada de fer el mateix sempre y de estar tancada a casa. Llavors vaig ajudar a la meva mare a pintar el nostre pis, la ajudo a fer les tasques de casa, vaig a  comprar així em dono una Volta encara que sigui al super... faig  esport, cuino, etc.  També  estic aprofitant  aquesta cuarentena per aprenderé receptes noves i per fer-me mascarilles naturals per el cabell i per la cara. I el que fa que no m'avorreixi  tant son les mes gossos que puc soritr a passejar-los.

Diari del confinament

 Hola soc en Jordi, escric aquestes línies en el meu diari de confinament. Aquí seguim, a casa, esperant a veure que passa amb el confinament, amb les fases... Encara es tot tan incert, es una situació nova i estranya a partir de la qual he pogut anar descobrint coses noves o dedicar temps a altres que poques vegades ho feia.

Dedico temps a netejar, ordenar la meva habitació, vaig a treure la meva gossaKira, jugo als videojocs, faig els deures, jugo a jocs en família, escolto música i  ara que es pot fer esport, tinc ganes de sortir a fer-ne. Es important, sortir amb intel·ligència no es pot sortir amb molta gent a fer esport ja que lo adequat es fer esport o sortir a passejar amb la gent que estiguis convivint, respectant les distancies. La veritat es que ho veig bé, perquè ens ajudarà a passar els dies més fàcilment poder sortir una estona.

A nivell personal esta sent tot un descobriment per mi, ja que sóc una persona nerviosa i sempre estava fent coses per això el fet de tenir que queda-me a casa m’ha fer veure moltes coses de mi. Hi ha dies que estic millor i altres no, però s’ha de tenir calma, sempre busco coses per no estar quiet per desconnectar del fet d’estar tancat a casa i la veritat que ho estic portant bastant bé, hem de tenir calma i anar cap endavant.

En relació a la gestió que s’està fent entren en joc dos aspectes que mouen la nostre societat: la salut i la economia. Crec que el govern pensa mes en l'economia del país que en la salut de les persones i em sembla molt malament.  He vist per la televisió com gent que no tenia n’idea es reien del que deia un metge, i em sap molt de greu que encara hi hagi gent tan incoherent i mal educada.

Os desitjo un bon confinament i que estigueu molt bé vosaltres i les vostres famílies.

                                                

Com aquella nit càlida i la cervesa freda del dia en què ens vam conèixer

Com la mar calmada i el dia assolellat de la nostra primera cita

Com l'habitació màgica del dia del meu aniversari

Com bufava el vent aquell dia al castell de Montgrí

Com els dies i més dies d'incomptables aventures al teu costat

Així és el nostre: càlid,

tan bo com una cervesa freda en una nit d'estiu,

tan sa com la mar calmada,

tan bonic com un dia assolellat,

tan màgic, tan lliure i  aventurer.

El cor ple d'amor vessava en veure el fill cantar. els ulls ploraven en sentir el cor estimar. Plora! plora! cor per veure el fill cantar.

Sabrás que estás enamorat quan el que vius és millor que el que somies.

               

                                         

                              Beneïda i desitjada Llibertat.

A. ¿Hay algo que te haya gustado especialmente del relato? Lo que me a gustado es que es muy aplicado en los estudios y que tiene que ser obligado a sacar a una persona cuando el prefiere estar en su cuarto estudiando

B. ¿Algún rasgo te ha disgustado? Si que no le dejen hacer una cosa que le gusta por hacer una cosa en lo que le obligan, y que el joven no para quieto y eso es un problema para el chico que lo acompaña y al final lo abandona y vuelve a por el que se lo encuentra en el mismo sitio.

C. ¿Te ha desconcertado de alguna manera? Si

D.  ¿Quién crees que es el personaje al que el protagonista tiene que llevar de paseo al centro? No sale quien es ese chico en la historia es el paseado.

E.  Si el escritor te preguntara qué se puede mejorar del relato, ¿qué le dirías? Esta historia te deja un poco con intriga porque no sabes quien es el paseado pues podría decir al final del cuento quien es.

F. ¿Qué les comentarías a tus amigos sobre este relato? Es un cuento que esta bastante bien y que te deja con mucha intriga.

G.  Fíjate especialmente en el narrador y el punto de vista: ¿Es relevante? ¿Qué pasaría si la historia estuviera narrada desde otro punto de vista? Si que es relevante porque a pesar de todo vuelve a por el. Pues que no tendria el mismo sentido que tiene la historia narrada en este punto de vista.

Adrián, tienes que poner esta entrada en el blog de literatura castellana.

 

Caminant per la nit negra tot son cops de pedra. Quan la llum ilumina al camí creix l'herba del jardi.

La poesia visual Joan Brossa

Avui parlarem de les avanguardies del segle XX a la literatura i en especial de Joan Brossa.

Durant el segle XX aparèixen noves maneres d'entendre l'art i la literatura i que s'anomenen les avantguàrdies. Els artistes avanguardistes volen trencar amb els costums i la tradició i volen fer coses noves.
A Catalunya un dels representants de les avanguardes és Joan Brossa (1919-1998). Si voleu conèixer més sobre la seva autobiografia aquí teniu un enllaç:

https://www.escriptors.cat/autors/brossaj/biografia-joan-brossa

Una de les creacions de Brossa que és més coneguda és la poesia visual. Aquí en teniu un exemple.Es diu:
Paleta - poeta (poema objecte), 1989
La paraula paleta té dos significats. l'eina i la professió. Aquí el que ens diu Brossa és que els poetes són constructors de versos.

.

Una altra manera de fer imatges amb els versos són els cal·ligrames. A la Viquipèdia podeu trobar aquesta definició de cal·ligrama

"Un cal·ligrama és un tipus de poema visual. És un text, de vegades tan sols una frase o paraula, generalment poètic, en què s'utilitza la disposició de les paraules, la tipografia o la cal·ligrafia per tal de representar el contingut del poema. Les paraules que componen el poema dibuixen o formen un personatge, un animal, un paisatge o qualsevol objecte imaginable. El terme prové del francès calligramme"https://ca.wikipedia.org/wiki/Cal%C2%B7ligrama

Aquí teniu un exemple de l'escriptor Apollinaire.

Actualment hi ha un fotògraf que es diu Chema Madoz que també fa poesies visuals amb les seves fotos. Fa servir objectes  quotidians i els fotografia de manera que res és el que sembla.




TASCA 7:

Aquesta setmana heu de crear un cal·ligrama o una poesia visual. Heu de fer la foto i penjar-la al blog amb l'etiqueta: Literatura catalana poesia visual

Diari del confinament

Hola soc l’ Adrián i en el confinament lo que mes faig es netejar, jugar al mobil, fer deures i ara que es pot anar a passejar doncs surto a passejar i fer exercici, portem molts de dies confinats a casa i estàvem cansats de estar tant de temps a casa. Tinc ganes de sortir i poder estar amb els amics, treballar, anar a prendre alguna cosa sense por. La finestra on surto a aplaudir es on també surto a parlar amb el meu vei que es el meu amic i sempre ens entretenim parlant i explicant coses de les qual no sabíem ningun del dos, això es lo que faig en aquests dies de confinament a veure si ja podem fer vida normal i fer moltes coses de les quals no fem ara!

el Confinament El Cristian reyes

                                              

                                             El Confinament

Bo doncs el confinament és una manera d'evitar més contagis ,des que va comença el confinament em estat passen per fases. com primer acostumar-se al confinament, la primera fase acostumar-se el tancament màxim ,només poder sortir de casa per comprar.
Segona fase tomar més precaucions ,més seguretat per evitar més contagis .Per exemple estar separats 1 metre ,no tocar amb les mans res sense guants ,no fer petons, etc 

Tercera fases es comen ara a suavitza la situació com ,per exemple obrir perruqueries, obrir algun negoci o establiments d'oci .

La quarta la fase final és quant torni mes o menys a la normalitat en aquestes fases tenen de coses en comú ,bàsicament passa la majoria del temps tancat ,aïllats del món cosa que per la nostra salut per no contagiar-se aquesta bé ,però no fer esport i està molt temps tancat afecta psicològicament com estres ,ansietat, etc...

Jo més o menys estic acostumat ,perquè fer exercici per oblidar-me de tot i de tothom, el corona virus el que dóna més importància és com que farem aquest estiu ,molts establiments ocis tancats, com discos ,casinos, cine,billar etc...

Pel problema és que si el teu país depèn del turisme i no hi ha turisme ,com podràs treballar o buscar-te la vida s'era impossible, a part que aquests negocis són el que donen més diners a l'economia i sincerament és més preocupant la crisi que vindrà ,que l´enfermetat .
Perquè si no recaptes diners l'estat com pagaràs els metges o medicaments o material sanitari per que és importantara mateix .

El més pitjor de tot és que aquest any sera molt desconcertant sense s'aver que faràs o que tindràs, però possiblement després de això molta gent no obrirà establiments, ja que no faran diners per sostenir-se ,ni tampoc turisme estranger per la po ,lu bo que potser és podrà recuperar, d'aquí un temps.

Qui sap ,en fi el que és una catàstrofe en un país que depèn del turisme aligual que Itàlia però en aquest factor conta que per exemple Itàlia, Portugal, espanya i alguns de l'altres països tenen la població en envelliment icom tenen la població mes bellla hi haurà més morts.

DIARI DE CONFINAMENT

Per mi el confinament no ha estat tant dur com per la meva família, jo no he parat de treballar, inclús he hagut de treballar més del compte,de fet, la foto del poble està feta des de la meva feina. El dia a dia per mi és normal, com abans del confinament, tot i que les estones a casa són bastant estressants amb les meves filles que volen atenció tota l'estona, tampoc em dóna temps de molt, de seguida és hora d'anar a treballar. Fins a les 10 del vespre no plego, així que quan arribo a casa sopo, veiem una estona la tele i ja s'ha acabat el dia. Al cap de setmana intentem fer coses diferents: barbacoa, posar una pel·lícula i menjar crispetes, posem música i ballem,... però si es passen ràpid els 5 dies d'entre setmana imagina't el cap de setmana...passa volant!