Benvinguts al blog del alumnes dels mòduls de comunicació de GES 2 de l'escola d'adults de Sant Feliu. Aquí podreu penjar els vostres treballs i llegir els dels vostres companys. També podreu participar comentant i rebent comentaris del que heu escrit. Trobareu enllaços a altres blogs que fem servir a l'escola. Recordeu que les activitats que pengeu al blog han d'estar escrites per vosaltres.


dimarts, 19 de maig del 2020

Sílvia Pérez Cruz - " Vestida de nit "



Aquesta setmana us proposo escoltar aquesta preciosa havanera cantada per Sílvia Pérez Cruz, una artista de ben a prop, de Palafrugell. Té una veu preciosa i us recomano que si no la coneixeu, escolteu la seva música.

Quan parlem de literatura moltes vegades no pensem que les cançons són poemes cantats.Aquesta havanera és molt propera a la Sílvia Pérez Cruz perquè la seva mare en va escriure la lletra, i el seu pare, la música. 


Tasca a fer

Aquesta setmana heu de fer una entrada recomanant una cançó que us agradi especialment per la seva lletra. Si està a youtube podeu fer com jo he fet, posar el vídeo, la lletra i la recomanació. Poseu l'etiqueta: Literatura Catalana setmana del 18 al 24 de maig Sílvia Pérez Cruz
Aquí podeu veure la lletra:
Pinto les notes d'una havanera
blava com l'aigua d'un mar antic.
Blanca d'escuma, dolça com l'aire,
gris de gavines, daurada d'imatges,
vestida de nit.

Miro el paisatge, cerco paraules,
que omplin els versos sense neguit.
Els pins m'abracen, sento com callen,
el vent s'emporta tot l'horitzó.

Si pogués fer-me escata
i amagar-me a la platja
per sentir sons i tardes del passat,
d'aquest món d'enyorança,
amor i calma, perfumat de lluna, foc i rom

Si pogués enfilar-me a l'onada més alta
i guarnir de palmeres el record,
escampant amb canyella totes les cales
i amb petxines fer-los un bressol.

Els vells em parlen plens de tendresa,
d'hores viscudes amb emoció.
Joves encara, forts i valents,
prínceps de xarxa, herois de tempesta,
amics del bon temps.

Els ulls inventen noves històries,
vaixells que tornen d'un lloc de sol.
Porten tonades enamorades.
Dones i pàtria, veles i flors.

Si pogués fer-me escata
i amagar-me a la platja
per sentir sons i tardes del passat,
d'aquest món d'enyorança,
amor i calma, perfumat de lluna, foc i rom

Si pogués enfilar-me a l'onada més alta
i guarnir de palmeres el record,
escampant amb canyella totes les cales
i amb petxines fer-los un bressol.

I amb petxines fer-los un bressol.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada