Dictat
01
Una vegada, ja fa molts
anys, un pagès del Montseny que tenia un magnífic ramat de vaques rosses, va
voler anar a Holanda a veure com hi feien els famosos formatges holandesos de
bola, per si ell després podia fer el mateix al seu mas de Viladrau. Va baixar,
doncs, fins a Sant Celoni i va agafar el tren per poder viatjar fins a
Amsterdam, la bonica capital del bon país d’Holanda. Va arribar a la frontera,
va travessar tot França, després tot Bèlgica i, per fi, va entrar a Holanda.
Des de la finestra del seu vagó, el viatge li havia semblat una meravella i no
havia tingut prou ulls per a tantes coses noves.
MIQUEL DESCLOT, La cadena d’or
Dictat
02
Cap
al final de la primavera la meva col·lecció zoològica s’engrossia de tal manera
que fins i tot la mare s’alarmava. També era l’època en què les aus tot just
arribades sofrien la devastació de les escopetes de les persones acabalades de
la localitat. Feia temps que jo desitjava tenir un d’aquells esplèndids ocells
d’aspecte heràldic, de magnífica cresta i el cos de color rosat salmó i negre.
Heus aquí que ara tenia a les mans una puput viva o, per ser més precís, una
puput mig morta.
GERALD DURRELL, El jardí dels Déus (text
adaptat)
Dictat
03
Feia uns quants dies que la
Lluïsa tenia una qüestió pendent que no la deixava viure tranquil·la. La
qüestió era la següent: Mentre en Raül, el seu marit, treballava al torn diürn
d'una fàbrica de xocolata suïssa i ella s'estava a casa i feia les feines de la
llar, sola o bé amb la seva veïna, que venia sovint a fer petar la xerrada
perquè gairebé mai no tenia res a fer, va rebre una trucada misteriosa. La
trucada es va repetir uns quants dies i sempre era la mateixa, començava amb un
brogit immens que li eixordava l'oïda i després se sentia una veu que deia el
següent: "Senyora, no s'amoïni, no s'espanti, si fa allò que nosaltres li
diem no li passarà absolutament res”.
Dictat
04
Al voltant de la plaça seien
sobre les baranes nois i noies de quinze anys. Les noies, de cabells llargs, de
llargues cames cobertes amb la roba blanca dels pantalons. Els nois, amb
jerseis vermells i pantalons de color blau marí com a uniforme general. Al
fons, a mà dreta, en una reserva gairebé sociològica o zoològica, hi havia una
vintena de nois i noies més grans i d'aspecte més descurat. En Jaume Vàzquez es
dirigí vers aquest racó. Darrere d'aquesta gent, la porta d'un bar, discreta i
amable. Més enllà, deu o dotze membres més de l'espècie en extinció que poblava
aquell tros marginal de la plaça.
DICTAT
05
Quan em vaig adonar que s’acostava
algú, ja no era a temps de fugir. El tenia a deu o dotze passes i semblava un
pòtol o un captaire, la qual cosa em tranquil·litzà, de manera que ni em vaig
moure. Havia sortit del bosc i venia cap al pedregam on jo estava assegut.
Caminava lentament, amb el cap alt, i somreia. Era un home d’uns trenta o
quaranta anys, d’aspecte jove i fort. S’aturà un parell de passes davant meu i
digué: —Has perdut la colla, Ocellet?
EMILI TEIXIDOR, L’ocell de
foc
DICTAT
06
L’ascensorista tancà les
portes de cop, tocà un botó i immediatament se submergí a la penombra de l’ull
de l’ascensor. Al terrat feia sol i calor. La tarda d’estiu brunzia del zumzeig
dels helicòpters que passaven, i el roncar més greu dels coets aeris que
passaven, invisibles, a través del cel resplendent. Bernard aspirà
profundament. Alçà els ulls al cel i a l’horitzó, i després mirà Lenina a la
cara—I que n’és de bonic, oi? Lenina li va somriure amb una expressió de
simpatia i comprensió. I fent-li adéu amb la mà va córrer a través de l’enorme
terrat, en direcció als hangars.
ALDOUS HUXLEY, Un món feliç.
DICTAT
07
El pitjor de compartir
l’habitació amb algú és la impossibilitat d’amagar res. No em refereixo als
mitjons bruts, desaparionats, ni als catorze fulls rebregats en els quals
s’endevina un desafortunat assaig de poema, tot i que és precisament això el
que molesta a Molly. Em refereixo a les coses íntimes, les llàgrimes que vesses
sense raó, els pensaments que vols rumiar en un lloc solitari, les paraules que
vols dir en veu alta per saber com sones, Perú per a tu sola. És impossible
tenir un lloc on poder recloure aquestes coses, com jo tenia a la ciutat.
LOIS LOWRY, Un estiu per
morir
DICTAT
08
Una vegada havia estat un
lloc per somiar. Per jeure de panxa enlaire a la sorra càlida, escoltar el
silenci i fer que les coses més llunyanes semblessin reals. El millor lloc de
tot el món, per totes les raons que mai puguin existir. Però havia deixat de
ser-ho feia molt de temps. En realitat, ara, va pensar, no era més que una cala
completament isolada; una faixa de terra que es perdia en un dels punts més
amples del riu, escapçada com una diminuta península; un indret gris, ensopit,
humit i antinatural a causa de les seves nits sota les marees.
DICTAT
09
Arribà el mes de juny, em
posaren el vestit nou, que sempre va una mica estret, i les sabates noves, que
sempre fan una mica de mal. Férem un paquet amb els llibres i els papers, el
meu pare armà el maletí i marxàrem a Figueres a passar l’examen. En arribar a
Figueres, deixàrem els estris a la fonda i anàrem a veure el senyor Jordi,
secretari de l’Institut, catedràtic d’Agricultura. El senyor Jordi era un home
guenyo i lleig, grisenc, que portava un vestit negre lluent, d’una vivacitat de
paraula i de gesticulació que impressionava.
DICTAT
10
Un grup d’experts van
començar a treballar ahir per evitar que la costa grega es vegi afectada pel
vessament de combustible del creuer que es va enfonsar a prop de Santorini la
matinada de dijous a divendres. La principal preocupació, però, continuava sent
ahir localitzar dos dels passatgers que van desaparèixer en el naufragi. Se
sospita que van quedar atrapats a la seva cabina, que era a prop de la part de
l’embarcació que va col·lisionar amb les roques, però els submarinistes no han
aconseguit trobar-los i regna la intranquil·litat. Tres embarcacions, un
helicòpter i diferents grups de submarinistes col·laboren des de divendres en
les tasques de recerca.
Avui,
10-04-07 (text adaptat)
Dictat
11
Un inconvenient de les
piscines, tant ecològic com econòmic, és l’alt consum d’aigua que genera la
seva utilització. Per reduir-lo, fins i tot tractant-se de petits models
desmuntables, resulta ideal omplir-la una sola vegada i esforçar-se a
mantenir-la apta per al bany mitjançant la neteja diària. Per fer-ho és recomanable
tapar la piscina amb una loneta després del bany i retirar diàriament les
restes que cauen a l’aigua, com fulles, insectes i pedres, amb l’ajuda d’una
xarxa. Pel que fa a l’ús de productes químics, el clor o els algicides es poden
eludir si es tracta d’una piscina domèstica i es prenen les mesures d’higiene
adequades abans i després del bany. El Periódico de Catalunya,
30-07-05
Dictat 12
Diversos veïns d'Amposta han
denunciat per mitjà de l'emissora municipal la manca de netedat que hi ha en
algunes zones de la població, la qual cosa, segons ells, dóna una imatge
negativa de la ciutat, especialment quan s'acosta la festa major. Els ciutadans
es queixen sobretot de la situació que presenten els parcs, el passeig del
canal i la riba del riu Ebre, llocs molt freqüentats pels visitants d'aquesta
localitat. Així mateix, s'han mostrat sorpresos per la instal·lació d'una
enorme grua al carrer Major per fer unes obres, ja que consideren que impedirà
el normal desenvolupament dels diversos actes que es faran en aquesta via
durant la festa.
El Punt [edició del Maresme]
(10 agost 1995). [Fragment adaptat]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada