SFG CATALÀ III

Caterina Albert i Paradís; L'Escala, 1873-1966) Escritora española en lengua catalana. Cultivó el drama rural, género frecuente entre los epígonos del naturalismo, que hizo fortuna en los medios literarios catalanes de comienzos del siglo XX. Nacida en el seno de una familia de propietarios rurales, su narrativa breve (aparecida en siete libros que totalizan cerca de ochenta relatos) tiende, salvo contadas excepciones, a acentuar aún más la visión sombría de la vida ofrecida por aquellos retratos naturalistas que se contaron entre sus referentes inmediatos. En las doce narraciones de sus Drames rurals (1902), donde los protagonistas son una galería de marginados, mendigos y borrachos, el empeño morboso de las descripciones y el recurso a la mezquindad de los móviles crean el clima necesario al desenlace trágico, que muestra el dominio de la fatalidad cósmica sobre la existencia humana.

NT DE 'SOLITUD'

+ 'Solitude', edició anglesa de l'obra mestra de Víctor Català.

La protagonista de 'Solitud' és la Mila, que té de marit en Maties, amb qui emprèn a contracor un viatge a l'ermita de Sant Ponç, situada al cim d'una muntanya. En oposició a la placidesa de la vida de la plana, la vida eremítica (hi van a fer d'ermitans) i l'alta muntanya desplauen profundament la Mila, però serà en aquest paisatge solitari, i sota el mestratge del pastor, que de mica en mica la protagonista prendrà consciència de si mateixa. Si bé la novel·la identifica la plana amb una vida rutinària, mancada de sentit, alienada, i la muntanya, amb els ideals més elevats, amb l'autoconeixement, l'obra es clou amb l'abandonament del marit i el retorn de la Mila a la plana, en un gest de gran llibertat