MERCÈ RODOREDA
(Plany de Calipso)
Jo veig la teva terra nua i roent, deserta,
vora la mar en fiiria sota un penya-segat,
el teu palau de pedra com una boca oberta
i I'erm on brunz la vespa i on famejii el ramat.
Jo sóc allb que es deixa, allb que fuig i passa:
l'oreig entre les fulles, I'estel que ha desistit,
el doll que riu i plora i aquella tendra massa
dels xuclamels que aturen un instant més la nit.
T'he volgut meu per sempre, cansat de mar i onada,
segur en la meva carn, corba i me1 exaltada,
estranger que t'entornes cap a la teva mort.
Ara voldria ésser lleó que juga i mata
o l'olivera immbbil en son furor retort,
pero al pit m'agonitza un escorpí escarlata.
Els Marges, M. 1984
Karolina Rodríguez Parra
Que Macu
ResponElimina