La sortida al Casino

 

Sortida al casino

 

El Casino la constància  de Sant Feliu de Guíxols va ser construït entre el 1888 i el 1890 i es mes conegut antigament per el Casino dels Nois.

Vam anar primer al antic Hospital i havia un noi que era molt trempat que ens explicava com era i lo que i havia dins, com ho feien servir i tal i  després quan vam acabar ens vam anar al Casino.

El Casino era molt gran i ha mes el seu estil Arquitectònic era neomudèjar dissenyat per l'arquitecte , i es troba a la Rambla Portalet. Ha dintre i havia unes escales, una sala molt gran on abans anaven a ballar, i al costat havia una Biblioteca molt gran i molt ordenat amb finestres grans, abaix hi ha un bar.

Cada any els Socis del Casino fan una reunió, la sortida va ser impressionant , per que molts de nosaltres no aviem estat mai.

Llocs com aquests valen molt la pena anar hi.

 SORTIDA AL CASINO 

El casino la Constancia de Sant Feliu de Guixols va ser construit entre el 1888 i el 1890 i es mes conegut antigament per el Casino dels Nois.

El seu estil arquitenctònic es Neomudèjar disenyat per l'arquitecte General Guitaret i Lostaló. Es troba a la Rambla Portalet.

A la part baixa hi ha la zona on actualment es fa negoci ara com a bar i al nadal es on es fa el sorteig (bingo). Al segon pis es troba la sala on antigament es feinen les festes dels socis que cada any aportaben la seva cuota per poder mantenir alló en  bones condicions. 

En una habitació propera a la sala de festes es troba la biblioteca on hi ha llibres que només hi són allá

en concret em va cridar la atenció un que tractava de disenys de portes , era sorprenent la diferencvia entre els disenys actuals i els de l'época.

 Descripció d'un personatge o persona anònima.

 

Soufian és el meu germà té 25 anys.

 

És prim, alt fort com un roure. El seu rostre és allargat i la seva pell és clara com si no li hagués tocat mai el sol. Té els ulls grans, de color xocolata i porta ulleres. El secabell és curt i ros daurat.Té un nas recte i els seus llavis són carnosos.

Gairebé sempre va vestit amb roba esportiva, normalment amb colors foscos, poc cridaners i sempre porta vambes.

És alegre, simpàtic i sempre amb ganes de fer broma. És sincer amb els seus amics i família.

Li agrada molt fer esport i el bon menjar i li encanta dormir  pot estar més de 12 h seguides sense despertar-se.

No li agraden gens els dolços ni els menjars preparats.

 

  

sortida  casino

L'HOSPITAL MUNICIPAL, VELL

L'hospital vell de Sant Feliu de Guíxols és una construcció per encàrrec de la vila. Va Començar partir del 1595 fins 1602. Esta compost  per una planta i dos pisos, una capella a l'entrada, i un jardí a l'interior de l'edifici on segurament els malalts trobaven un lloc agradable i tranquil. Llavors era un hospital per a pobres.

Estava construït als afores de les muralles  del poble i amb l'ajut econòmic  de donatius que feia la gent . Gràcies a això van poder sobreviure tots aquests segles.
A fora, a la façana d'aquest meravellós edifici, es va posar en pedra, els noms dels Guixolecs,"ganxons" que més van aportar en aquella època. Sense oblidar-nos de la verge  que hi ha a la façana perquè  llavors eren molt creients, i també perquè l'església  tenia molt  de poder econòmic i polític. 

En el segle XVIII aquest edifici va viure la guerra de Successió, i va ajudar a tots dos bandós , amb els ferits i de més. 

L'any 1855 Antoni Vidal Calsada va deixar a l'hospital un solar situat al darrera per ampliar els espais exteriors i habilitar una sala per a bojos.

El 1990 l'alcalde Jornals va millora els centres geriàtrics, d'un metge, un rehabilitador i un psicòleg.

 
ANTIC CASINO

(SANT FELIU DE GUÍXOLS)

Avui Dimarts, 23 de Març del 2021 hem fet una sortida (una petita excursió) a Sant Feliu de Guíxols. Hem anat a visitar l'antic hospital, l'ajuntament, i el casino. Hi havia un noi que era molt simpàtic i molt trempat que era el que ens estava guiant i explicant la història de l'antic hospital que va ser construït (reformat) per l'arquitecte Joan Bordàs i Salelles. Desprès d'una estona ens vam moure fins l'ajuntament i d'allà fins al casino.

El casino va ser construït en el 1888 per l'arquitecte General Guitart, també és conegut com el “ CASINO DELS NOIS” és un edifici que crida molt l'atenció per l'estil i el seu color. Pel seu aspecte sembla una arquitectura àrab i esta situat en el passeig del Mar de Sant Feliu de Guíxols. Antigament el casino era com una mena de discoteca on la gent anava a ballar, apart d'això dins del Casino a la planta de dalt hi ha una biblioteca que és una de les coses que més m'ha cridat l'atenció perquè tot és antic ( les taules, cadires, armaris, llibres...etc). El que més m'ha agradat de la biblioteca ha sigut quan ens han ensenyat un tipus de llibre gran on estan tots els llibres apuntats, és a dir els armaris on guardaven els llibres tenien un número i anava per seccions si tu volies agafar un llibre i per no estar mitja hora buscant-lo agafaves aquell “ llibre gran” i buscar el nom del llibre que tu vulguis, i allà per exemple et posava “armari numero 9 secció D” era un mètode més fàcil i ràpid de trobar els llibres.

 26/03/21.       HATU NJIE

SORTIDA AL CASINO

El casino  és un casino molt interessant de  cultural i moltes altres coses i es  troba al  costat del mar de Sant Feliu de Guíxols en front de la platja central del port a pocs metres del passeig . És un edifici de color ataronjat, marró clar i groc és un edifici que està compost per una planta i dos pisos, i es un casino que  sobrepassa  l'alçada de molts edificis. Per a mi és el edifici més bonic de Sant Feliu de Guíxols i en general es lo que jo sé d'aquest casino.

 

El dimarts 23 de març, vam fer una sortida per Sant Feliu de Guíxols,vam visitar, l'hospital antic, l'ajuntament i el Casino. 

Ens va fer de guia, un noi jove, que que se sàvia molt bé els llocs. 

L'antic hospital em va cridar l'atenció semblava un lloc molt vell, em produïa com por semblava un manicomi. Sincerament quan mes avançàvem la la caminada es em feia més avorrit, no vaig  prestar molta atenció a la història de l'ajuntament feia calor i estava cansada.

El que més em va agradar de tota la sortida va ser el casino, em va semblar molt interessant, tant per dins com fora, la biblioteca, la història dels llibres i la sala de ball, actualment el casino es un bar on pots anar a prendre 

EL COLOMBO

 EL COLOMBO

El Colombo era un home vell d'uns 65 anys amb cabell canós, ulls petits, nas gruixut, baixet i  geperut.

Ell vivia en el Carrer de Teulera de Santa Cristina d'Aro era un home alcohòlic, feia molta por quan el veies pel carrer i t'espantaves. Era una persona que li agradava perseguir a la gent però sobretot als nens petits. Jo me'n recordo quan tenia 8 anys vaig anar a les fires amb les meves amigues, hores desprès quan ja va enfosquir ens vam separar i jo m'en vaig anar a casa. Clar aquell dia vaig tenir que tornar sola cap a casa ¿ Què passa? Que hi va haver un moment en què sentia que algú m'estava seguint. Després vaig pensar i vaig dir, no crec són paranoies meves. Al cap d'una estona vaig tornar a escoltar com uns passos darrere meu. Em vaig girar discretament i era l'home seguint-me. Llavors per aquest camí no hi havia ningú, anava jo sola caminant. Quan el vaig veure em vaig posar a córrer fins arribar a casa meva. Vaig arribar a casa plorant i amb moltíssima ansietat va ser una de les pitjors coses que em va passar a la vida però bé, des de llavors ja no tornava sola a casa de nit.

Sortida Casino

 L'altre dia, en una excursió per Sant Feliu de Guíxols (Costa Brava), vaig fer una excursió molt interessant i diferent. Sobre un poble ple de cultura i d'història en diferents segles.

Em va agradar el grup i el dia de l'excursió, ja que va transcórrer el primer dia de primavera. Va ser un dia molt bonic, vaig estar a gust i contenta amb tots els meus companys.

Vaig descobrir llocs diferents del meu poble que mai havia vist per molt que hagués passat per allà moltes vegades. Com per exemple l'ajuntament, mai em vaig donar compte de què al sostre hi havia fotos i que les finestres eren de vidres colorits.

Tampoc sabia que Sant Feliu de Guíxols estava han voltat per una mena de muralla i que hi ha establert un toc de queda el qual fa que les portes es tanquin en una hora concreta.

El que més em va cridar l'atenció és la biblioteca del casino, hi vaig estar moltes vegades, però mai vaig tenir l'oportunitat de veure la gaire.

Em ga semblar molt curiosa la manera d'ordenar i d'enumerar els llibres, els tenien tan ben cuidats... També em va agradar com explicava el guia molt professional la seva manera d'explicar és fàcil he vist sant Feliu d'altres manera m'ha agradat tot i que el més important si algú em pregunta sobre Sant Feliu tinc moltes coses noves per fer comentaris.

Felip Masó

 Una de les persones que considera que és un personatge és en Felip Masó originari de sant Feliu de Guixols i Fill de Felip Masó un arquitecte Molt important de sant Feliu .

Felip es solter no té parella i tampoc es veu preparat per tenir una parella ni una relació seria, viu amb la seva mare, és l amo d un restaurant molt conegut al poble al que jo vaig sovint, l encanta La seva feina al restaurant que mai fa vacances ... és una persona molt coneguda al poble i té molts amics , es caracteritza però vestir-se quasi sempre de color negre o fosc, Felip el considerarà una persona per a la peculiaritat del seu caràcter, és una persona amb essència pròpia sense esforç mai per agradar a ningú és una persona honesta i és mostra tal com es i actùa com tal és una persona que diu el que pensa i el que sent sentit cap filtre i al Mateix temps una persona molt misteriosa igual que el seu Restaurant és tènue i molt emblemàtic i amb moltes i espelmes el restaurant de Felip està decorat amb llum tes de Nadal tot l any.

Felip en el seu restaurant és el protagonista principal del seu local Perquè al advocats Felip es reflecteix el seu caràcter i personalitat sense sentir-se cohibit ni qüestionar per ningú en el seu local Felip reflectir la seva essència i el seu estil propi i també la seva passada per la música ja què és un element Molt important en la seva vida i per finalitzar el advocats sense Felip no és el Mateix

BIBLIOTECA DEL CASINO LA CONSTÀNCIA

El Casino de la Constància o també conegut com a Casino dels Nois va ser fundat l'any 1851 com a societat d'esbarjo i de diversió.

Degut als pocs coneixements que es donaven tant a l'educació pública com privada, aquest i altres centres intentaven complementar aquestes mancances mitjançant activitats culturals, lectures, reunions...

És per això que l'any 1879 van decidir crear la biblioteca d'aquest casino. Rebia les últimes publicacions en ciència i cultura d'aquell moment, encara que les de premsa nacional i internacional eren les més consultades.

Recollien molts llibres, molts diaris i setmanaris, fins que en un registre entre el 1910 i el 1915 es comptaven 2.552 llibres, repartits en 10 col·leccions; autors catalans, novel·la espanyola, novel·la europea, filosofia i política, art, tecnologia i oficis, ciències naturals, medicina venèria i anatomia, hemeroteca i premsa nacional i internacional.

El 3 d'abril de 1939, després que les tropes franquistes entressin a Sant Feliu de Guíxols, la biblioteca va patir un saqueig on es van endur 48 llibres, un 2% del fons, d'aquells autors que tenien un punt de vista social contrari als de la ideologia franquista o aquells que tenien una opinió diferent de la religiosa.

A causa de la inauguració de la biblioteca pública de Sant Feliu de Guíxols i el desinterès dels ciutadans, es va començar a veure aquest centre com a un exemple de patrimoni monumental i històric del poble.

Abans eren uns 1000 socis, actualment en queden només uns 200, els quals són persones ja grans i encara hi tenen accés, encara que no hi vagin gaire.

És un espai molt interessant per a visitar perquè hi ha llibres de tota mena i de mitjans del segle XIX, però cada vegada és menor l'interès cultural i del que va passar temps enrere.

MARC EN BICICLETA

MARC EN BICICLETA

En "Marc en Bicicleta" és un home que viu a Platja d'Aro, a una barraca de l'antiga discoteca Pacha. Però ell i la seva bicicleta sempre arriben fins a Castell d'Aro, on passa gairebé tots els seus dies.

És un home d'estatura mitjana, prim, però té una mica de panxa, amb uns cabells despentinats i sempre coberts amb una gorra color verd militar. Té el rostre cobert amb una barba que poques vegades arregla i una mirada apagada.

Jo sempre que el trobo sol ser al bar on treballa la meva mare. És una persona que veu alcohol diàriament i gairebé sempre va begut. Ho pots diferenciar ràpidament amb la seva veu, perquè quan va borratxo li costa esforços pronunciar bé les paraules i et comença a explicar anècdotes de la seva vida que no sempre tens temps d'escoltar, perquè duren uns quants minuts.

Sempre que he parlat amb ell o l'he vist tractar amb altra gent es mostra bastant agradable i educat. Encara que, segons vàries persones, a vegades té un mal beure i es torna una mica agressiu.

Un dia el vaig trobar amb la cara plena de ferides, esgarrapades i morats i li vaig dir que li havia passat, la seva resposta va ser: "és que ahir em vaig creuar amb un senglar anant en bici". Uns quants dies després d'això em va dir la meva mare que havia entrat al bar amb la cara tota plena de sang eixuta i cops, ella li va preguntar que li havia passat i li va respondre el mateix que a mi dies abans.

A vegades també fa petits treballs com netejar jardins o netejar cotxes a canvi de diners o moltes vegades també diu que amb un paquet de tabac o una caixa de cerveses en fa prou.

 L'hospital una icona històric de la història de Sant Feliu de Guíxols.

Podem dir que està situat "fora de muralles" perquè estaven com bé diu fora dels terminis de la muralla situada a la bora del Monestir unes de les raons va ser per no haver de pagar les quotes excessives que demanaven l'església catòlica i/o el que governava en aquella època. L'hospital va ser un edifici molt important dintre de la seva funció com ven descriu el nom, era una fundació administrada pel municipi i les areus que la bona gent del poble deixava per poder fer front a l'has d'espesses que es podia tenir a l'hospital com: material sanitari, menjar, manteniment del mateix edifici, etc. A la façana hi ha unes làpides de pedra del 1765 recordant aquestes persones que varen donar els seus llegats, tal com es pot apreciar a les fotografies de més a baix.
Aquest hospital va tindrà moltes funcions diferents amb el passar de l'època varen donar diferents utilitats o funcions.
Durant la gran Guerra i la Gerra del Francès, l'hospital es converteix en un hospital militar on acudien els ferits de guerra per rebre els primers auxilis i rebre les cures que calguessin.
Una altra funció, ja que l'agrupació del poble estava molt agrupada i per tal d'evitar pandèmies com en aquella època podia ser la pesta negra o la grip espanyola, mantenien ubicats tots els malalts dins d'un mateix edifici.
El 1839 es construeix un jardí botànic a l'antic hort de l'hospital, per tal de fer sentir aquesta mena de llibertat i poder sentir la tranquil·litat i la pau dins de l'hospital encara que estaven tancats.
El 1858 fins al 1966 s'instal·len les monges Carmelites que després varen sé rellevades pels monges de Sant Josep.
El 1966 fins al 1988 L'hospital combina la seva funció d'hospital per ancians amb les noves instal·lacions clíniques, si no que també neixen els primers infants. Més endavant els baixos s'instal·len els serveis d'urgències de la Seguretat social. El 1988 com última funció de l'hospital va ser com a geriàtric, fins al 2004 que les instal·lacions és traslladen a un nou emplaçament i una nova residència.
Cap al 2018 es va convertir en una part dels museus històrics de la història del mateix municipi.

EL CIPONA

Era un home alt, una mica gros i molt observador. La seva mirada era freda, els seus ulls no eren molt grans, el seu pèl a l'igual que la seva barba era de color blanc, quan passaves pel seu costat t'entrava tanta por, que t'oblidaves de tot el que havia al teu voltant, l'únic que volies era anar-te del seu costat. Sempre anava acompanyat del seu gos que era marró.

Vivia a un minut de casa meva, així que m'ho trobava molt sovint, es deia per allà que aquest home havia estat a la presó, que cultivava marihuana a casa seva i moltes coses més... jo no sabia si creure aquestes coses, fins que un dia vaig comprovar que un dels molts rumors que deien d'ell eren certes. Teniem una terrassa en comú que desde allà podies veure les altres cases i que tenien dins, vaig anar a veure la seva i em vaig trobar amb un munt de plantes de maria... des d'aquell moment la meva curiositat per saber qui era aquell home va augmentar.

  Tots tenim una història el Manel també.

Al matí, quan sortíem de casa a comprar amb la mare, sempre el trobàvem pel camí. Era un noi jove alt, prim i amb un t'arena tranquil. Al cap sempre mirant el terra com si s'avergonyís d'alguna cosa, gairebé no podíem veure la seva cara bruta per la pols i vermella  per estar molt de temps al sol.

Semblava guapo, tot i que amagava la cara amb una bufanda vella i furada, amb els pantalons esgarrapats i el jersei que  l'hi anava dues o tres talles més gran.

Van passar uns anys, sense trobar-nos aquell noi pel camí. Sempre silenciós quasi transparent, no es deixava veure. La mare en var explicar que el Manel que era com es deia es va queda sense mare i que el pare no li feia gaire cas. La seva àvia es va oferí a fer-se càrrec del nen i ara està estudien al poble del costat. Si tel trobes no el reconeixeràs. 

EN  JOAN CASTELL

Era un home que vivia en un poble petit amb la seva família una persona molt treballadora que sempre estava content amb tothom . Era prim ,fort, de pell fosca i ulls verds. Que cada divendres s'anava a fer les ungles el cabell etc. Era molt presumit quan anava alguna botiga tothom volia que entra-hi perquè sempre sortia amb tres o quatre bosses plenes , però de coses innecessàries només per gastar . Però el que la seva família i la gent no sabia és que ell s'havia convertit en un home ric però ningú ho sabia li havia tocat la loteria fa un any. Però ell seguia vivint al seu poble i seguia la seva vida igual perquè ningú sospites que li havia canviat la vida tant però com que ell era molt treballador ningú va sospitar de què li hagués tocat res perquè abans que li toque-si això ell era igual. Amb el seu solt ell gestionava de la seva manera. Compraba coses necessàries, etc i com que vivia amb la seva família i no tenia ninguna responsabilitat ell feia el que volia amb els seus diners i mai ningú va saber res.

En Raúl "Rules"

És un noi, que ara podem dir un home d'uns 40 any, un home que tot i això que té ja uns 40 anys es pensa que encara és un jove de 20 anys. No te'l seny gaire eixerit, ja que les drogues fortes i consumides diàriament, ara avui en dia quasi diàriament l'han deixat mal del cap.
És un home una mica alt, ossut i magre amb moltes cicatrius de tantes batalles al llarg de la seva dura i mal vívida vida. És molt busca bregues i sempre està busca'n picabaralla amb tothom i per no res, nosaltres que al coneixem diguem que és un home de metxa curta o un home misto que s'encén molt ràpid.

Al llarg del temps ha tingut molts problemes per causa de les drogues ja sigui les drogues dures o la marihuana, fa relativament poc per causa de les drogues han tingut dos problemes de gravetat que quasi li costen la vida. Una va ser per l'anomenada "weed" en anglès va rebre un bon cop a l'esquena amb un "machete" dit en castellà per causes vàries i per acusacions que no vénen al cas ni fan falta explicar, un altre cas va ser per l'excés de consum en un dia de la coca li va agafar un atac de cor que també quasi el mata l'hi varen haver de fer un vaipas coronari i el cor no el te amb ple rendiment, però com ja diuen "mala herba mai mor" i en aquest cas és l'exemple més clar.
Avui en dia els coneguts d'ell o els del poble de la meva edat només dient Rules o dient una frase molt típica i dita per ell "per altres causes que no fa falta explicar" Haver las manos!!....Haver.... e dicho Haver las manos!!!! Ja sabem qui és tot fen un somriure a boca oberta.

 " EL JUAN DE LA BARCELONETA"

Fa uns anys treballava realitza'n muntatges de sostres d'alumini i en una feina baix conèixer un personatge entranyable "El Juan" un supervivent de la època daurada de les drogues dures dels anys 80 a Barcelona.

L'home vivia a un pis molt petit de la zona més antiga de la Barceloneta , només entrar a les escales de bloc de pisos es podia sentir la pobresa junt amb l'encant de les construccions i uns els detalls que no trobaràs a un bloc de pisos nou. Allà vivia amb la seva dona , una dona grassa i amb pinta de no moure's molt, però ell , ell tenia algo especial, un home petit , prim i consumit per el cavall que tant corria per els carrers de Barcelona anys enrere.

Em va obrir la portal amb una energia impròpia de la seva edat i amb carisma envidiable i per suposat amb un porro a la mà , recordo perfectament les seves paraules "¿tu fumas ? tengo algo bueno."

Vam passar les hores parla'n i debatin sobre les injustícies de la marihuana , també dels seus tractes i negocis no es podia esperar un altre cosa d'un noi de 18 anys i un exdrogoaddicte , fins i tot va aparèixer un veí del bloc a seure al sofà i demanar-li un porro , era sorprenent la semblança que tenien un amb l'altre , realment sembla que la droga deixat a tothom igual de malament.

En acabar la meva feina ell em va oferir algo per fumar i vam riure una estona , sempre recordaré aquella tarda i per suposat no podré oblidar a EL JUAN DE LA BARCELONETA.