Tingues pietat d'ell

Va trobar un ocellet sota ďun arbre. El va pujar i el va tornar a posar el seu niu. Després se'n va anar, escoltant el dany de la mare omplint el jardí.

Literatura Catalana setmana del 13 al 19 d'abril

Després del parèntesi de la setmana santa tornem a les classes a distància.
Aquesta setmana farem aquestes TASQUES 4 :

1. Veureu que he posat comentaris als vostres microrelats i a les vostres descripcions d'un personatge. També si teniu alguna falta, la trobareu subratllada en color groc. També repasseu si heu posat l'etiqueta. Corregiu les faltes i en acabar podeu treure el subratllat fàcilment: selecioneu la paraula i de la barra que teniu a dalt cliqueu l’última cosa que és una Tx  (suprimeix el format). També he vist que quan poseu coses al blog de vegades us queda com un fons blanc darrere les lletres. Es pot treure fent el mateix.
2. Poseu una foto o un dibuix vostre per acompanyar el text. Si poseu una foto ha de ser feta per vosaltres, no treta d'internet. Si algú no recorda com posar fotos aquí està explicat:

https://sfgcatala3.blogspot.com/p/com-editar-i-penjar-els-vostres-escrits.html

1. Llegiu els treballs dels vostres companys i poseu un comentari. Recordeu que a tothom ens agrada rebre comentaris positius sobre la nostra feina i que en un entorn de classe hem de fer servir un llenguatge adequat.
2. He vist que en les redaccions de vegades teniu algún problema amb algunes parelles de paraules que es poden confondre com:  Sinó/ Si no Perquè/ Per què Perquè/ Doncs Què/ Que Tant/ Tan Quant/ Quan

En aquest enllaç trobareu una explicació :teoria
un cop la llegiu ja podeu fer els exercicis:Activitats

Microrelat,(Jorge Torreón Vicente

El poder està en l’altre.

Dia vint-i-set o vint-i-vuit, són els dies que m’ha fet falta per adonar-me. Som tan poderosos i tan vulnerables al mateix temps. I em pregunto, com conviure amb aquesta contraposició? El poder ens fa sentir importants però comporta responsabilitat, i la vulnerabilitat ens fa sentir petits però ens connecta amb nosaltres i els altres.  Això últim és el que més costa de veure, ja que fugim de sentir-nos indefensos, per tant, com ens ho farem?. Doncs, no ho sé.

Potser no és una contraposició, potser, ser vulnerables ens fa poderosos.

Jorge, el teu microrelat és molt interessant. Has fet una bona reflexió. Corregeix l'etiqueta, falta una A

My crush

De Gelida (Martorell) i de família d'estructurada, però amb uns principis, un saber estar impecable i unes valors dignes d'admirar. De caràcter alegre i divertit, una mica insegura a vegades. Estatura mitjana i complexió d'atleta, ulls marrons quasi negres i una mirada profunda, llavis rosats com un maduixot i un somriure que il·luminà l'anima.


M'agraden els contrastos que fas en la teva descripció: de caràcter alegre però insegura, de família desestructurada però amb principis....

                                                                   DESCRIPCIÓ

Es el meu vei del quart pis, es diu Juan es un home molt vell peró es cuida molt bé. Sempre surt a les mateixes hores una es a les 9 un altre a las 3 y despres surt a les 5 a dona un passeig per els carrers.
Ell sempre va amb una armilla hi una boina hi lo que es imprescindible per ell es el seu pur, que deixa el edifici amb un olor. Sempre que em veu s'alegra molt es una bona persona hi es molt estimat a la meva comunitat.Per les nits fa molt de soroll perqué una vegada li vaig preguntar hi em va dir que ell tenia un problema a la vista hi ell no veia molt bé per aixó feia soroll. Hi doncs la meva descripció es de el meu vei en Juan!!

Has descrit bé el Juan però has de vigilar amb l'ortografia i la puntuació.

                                                              MICRORELAT

Em vaig quedar adormit embastant constel·lacions,em va poder el cansament. Estava clar que acusava l´esforç de les tres jornades anteriors: la llum, les aigues, la terra . Després vaig trepitjar l'alcelador del meu cotxe i es va acabar tot en dos dies per poder descansar el seté. Així em va sortir l'espècie humana.

Has posat un bon exemple de microrelat. Espero que aquest microrelat t'inspiri per escriure'n un tu.

En David és un noi que conec des de quasi tota la vida, sempre ha sigut un noi molt problemàtic i que es creu molt guai. Ell té una aparença d'un noi amb molt de caracter, al  que no l'importa res, ni l'importa el que pensin d'ell, etc.
Sembla un noi dolent però a part d'aquesta aparença, ell no és així, per fora ho sembla però si el coneixes bé és un noi amb un cor mot gran, és  una persona molt intel·ligent i treballador. D'adolescent no es portava bé a l'institut i treia notes molt baixes, els professors li deien que no seria mai res a la vida però s'equivocaven, ha acabat amb 23 anys siguent somelier i cap de restaurant.

Sara, és veritat que no es pot jutjar a les persones per les aparences com expliques a la teva redacció. 
T'aniria bé  passar el corrector abans de publicar.

JUSTO

Justo era un gitano malalt del cap, viva al meu barri, la seva família eren venedors ambulants i a mi em feien por quan era petit. Era un home robust, amb cabell llarg i ondulat, de pell molt morena i amb un bigoti llarg com el d'en Dalí. Sabia cantar molt bé i jo el sentia des de casa meva. Quan volia es prenia la medicació i era una persona normal i corrent, però quan no, tenia a tothom espantat. Recordo que una tarda d'estiu a l'hora de la migdiada vaig sentir la policia i vàrem sortir tots al carrer, era en Justo que estava al teulat del veí, la seva mare havia trucat a la policia perquè el baixessin i se'l emportessin a un centre psiquiàtric però ell no volia baixar i els hi tirava les teules a la policia perquè no l'agafessin. Al final el varen poder agafar i se'l van emportar amb una camisa de força posada, allò em va impactar molt, mai n'havia vist cap...
Al cap d'un temps va tornar molt recuperat però després d'allò, quan el veiem els meus amics i jo sortiem corrents.

El Barbacoa

Jo em recordo quan era petita, d'un home al qué li deien "El Barbacoa", era un home alt i morè que era molt conegut a Sant Feliu, sempre anava molt mal vestit, i una cosa que cridava l'atenció era que sempre portava les sabates trencades, perquè en els peus, en compte de tenir cinc dits, ell en tenia sis, a més, sempre anava borratxo i no tenia casa, vivia en una cova.

Era un home forçut, que tant podia fer malabarismes amb una tanca de l'Ajuntament, que amb una bombona de butà, i aguantava l'equilibri en la barbeta. La gent deia que "El Barbacoa" de jove havia treballat en el circ, i per això sabia fer jocs malabars.

Quan ja era un home vell, van aconseguir portar-lo al Asil Surís, on va viure fins que va morir.

Has fet una bona descripció del Barbacoa. Devia ser tot un personatge! Bona feina!Les vocals accentuades que t'he resaltat és perquè porten accent però el porten obert .

Mamita Juana

Era la meva besàvia. Vivia en un poble molt petit, als afores d'una ciutat a Hondures. Tota la família  li deia "Mamita". La recordo com una de les persones més amables que he conegut. Sempre tenia un somriure i bones paraules per als altres.

El seu caminar era molt lent, i la seva veu trencadissa, semblava cansada però, mai va dir no, a jugar amb fang, a la cuina o explicar-te una de les seves meravelloses històries. M'agradava mirar-la, tenia la pell molt fina i encara que tenia moltes arrugues, era molt suau. Dels seus cabells de cotó, com jo li deia, penjaven quatre rínxols comptats. Els seus llavis estaven tan fins i envellits... I encara així no deixaven de somriure. Els seus ulls eren molt bonics, una mica decaiguts pel pes dels anys, però no vençuts, sempre amables. Moltes vegades li vaig preguntar pels seus ulls blaus, ningú en la família els tenia d'aquest color. Ella deia que li passava a tota la gent quan es feia molt gran i que a mi, segurament, també em passaria. Responia a totes les meves preguntes i si alguna cosa se li escapava, s'inventava una divertida resposta. Era l'anciana més bonica de totes, molt baixeta i prima, també pels anys. Portava sempre davantals de colors que ella cosia i també unes arracades que no recordo molt bé, però sé que li agradaven molt.

Va morir fa tres anys, el dia del meu aniversari, a l'edat de cent dos anys. Per a la nostra fortuna va viure molts anys, crec que perquè tenia moltíssim a oferir.

Una descripció excel·lent. M'ha recordat que el meu avi tenia els ulls blaus i a mi quan era petita em deia que era perquè cada matí es rentava molt bé la cara. Que sí jo feia el mateix també els tindria blaus!😄

Maria 

Vivia al final del Passatge Victòria, on tenia la botiga de queviures la meva mare, a Santa Coloma de Gramanet.
Era de complexió feble, petita i prima. Els cabells esvalotats i de color negre, sempre anava desmanegada i bastant bruta. Tothom la coneixia per "Maria la loca". 
Vivia en una casa, planta baixa mig arruïnada i amb un petit pati, allà deixava tot allò que recollia amb el seu carro. Així que l'assistenta social va demanar ajut a l'ajuntament i li van refer, ja que viva en un estat infrahumà, li van deixar molt bonica i molt neta.
Seguit va ser ella, una dutxa i suposo que li van treure tota la brutícia que acumulaven anys, encara recordo que quan es feia mal es curava amb cervesa i "tulipan", la margarina.
El seny el tenia una mica perdut! Però de tant en tant semblava que el que deia tenia sentit.
Els nens es reien i es ficaven amb ella, i tinc a la memòria com si fos ara com pujava les escales amb un gran ganivet, rovellat, i cridant improperis a les criatures inconscients dels seus fets.
La veritat és que  feia por i a la vegada en feia molta pena, tot i que era petita m'adonava  compte de les seves mancances. Mai va fer mal a ningú encara que semblés que mataria algú, tot el contrari era un tall  de pa.
I un dia l'assistenta la va dur a les Llars Mundet on va passar la resta de la seva vida.

Molt bona descripció de la Maria. Bona feina!

                                                    "Don Beto" 

En un barri molt animat i divertit d'una ciutat petita en la qual vivia quan era nena, van arribar nous veïns, una parella amb quatre fills i la sogra. 
La meva família i ells ens vam fer amics (encara que al principi no ens agradaven). 
L'home d'aquella família, era un home d'uns quaranta-tres anys més o menys, no molt alt, fins i tot baixet diria jo, era morè amb els cabells i els ulls negres, i un panxa content, molt simpàtic, li agradava molt parlar. Aquest senyor arribava a casa de la meva tia (que era on jo vivia), cada matí i deia: "estic enfadat jo" perquè nosaltres li preguntéssim -Per què?, i ell dir: perquè no he begut cafè. I així cada matí que vam ser veïns, fins que van marxar a un altre barri.
Recordo que a vegades als meus cosins i a mi ens feia molta ràbia quan aquest senyor arribava a casa cada matí, perquè a vegades no hi havia molt de cafè, però a aquest senyor sempre se li havia de donar cafè. La meva tia era massa bona. 

Caram amb Don Beto! Aquesta excusa per prendre cafè no l'havia sentit mai. Molt bona descripció. Bona feina!

microrelat

Jorge Luis Borges

En un desert lloc de l'Iran hi ha una no gaire alta torre de pedra, sense porta ni finestra. En l'única habitació (el pis de la qual és de terra i que té la forma de cercle) hi ha una taula de fustes i un banc. En aquesta cel·la circular, un home que s'assembla a mi escriu en caràcters que no comprenc un llarg poema sobre un home que en una altra cel·la circular escriu un poema sobre un home que en una altra cel·la circular…El procés no té fi i ningú podrà llegir el que els presoners escriuen.

Aquest microrelat del gran autor argentí Jorge Luis Borges es titula : Un sueño. És un molt bon exemple del que hauria de ser un microrelat. En aquesta web trobaràs l'original en castellà:

https://www.actualidadliteratura.com/los-mejores-microrrelatos-la-historia/

Espero que aquest microrelat t'inspiri per escriure'n un tu.

Compartir carpetas y ficheros en Google Drive con otros usuarios 2019

bb


A partir d'ara ja em podeu enviar els vostres treballs del Lazarillo. La millor manera és que els compartiu amb mi amb el Google Drive. Us he posat aquest vídeo al blog perquè veieu com es fa. Els que encara no hàgeu fet servir el Drive us el recomano, especialment per aquests dies, ja que és una bona eina per treballar en grup.

microrelat

I mentre nosaltres des del balcó veiem com entraven i sortien d'aquella porta... ningú feia res, el meu fill va dir - mama què fan aquests nois?-.

En aquest moment vaig reaccionar, vaig agafar el telèfon i vàrem trucar a la policia.

Vaig baixar a dir-li quatre coses aquells nens tan descarats i mal educats.... l'únic que feien era veure i fer escàndol.

Els veïns varen baixar a fer pinya amb mi mentre venia la policia.

En pocs minuts la policia ja havia tret d'allà dins tots aquests mal educats.

I els veïns vàrem dormir aquella nit amb més tranquil·litat.

LA LLUM

El solet                                                                            

  Els arbres es gronxen al meu voltant Semblen preguntar Què ha passat amb el sol? El mateix em pregunto jo Què ha passat amb el meu sol? Els núvols ho van amagar per enveja, mentre el meu sol innocent només jugava a les escondidillas                 La Llum dela vida                                                                      
                                                                                                        Quina distància en metres rodons
                                                                                                           Hi ha entre el sol i les taronges?
                                                                                                         Qui desperta a sol quan dorm
                                                                                                          sobre el seu llit abrasadora?
                                                                                                          canta la terra com un grill
                                                                                                          entre la música celeste?
                                                                                                          veritat que és ampla la tristesa,
                                                                                                          prima la malenconia?

Cristian, el contingut m'ha agradat però hauries de millorar la presentacio. El falta posar l'etiqueta

Es una pena...

Fins a on hem arribat? com pot ser aixi l'esser huma? cada dia moren milers de persones en molts dels paisos afectats, sembla que aixo estigui preparat per eliminar exces de publacio al planeta... esta acabant amb la vida de nens petits, persones grans, adolescents, bebes,etc... es increible... avui tens la felicitat i dema pot ser pots morir... aquesta etapa que acabem d'entrar no es facil per ningu, tothom tancat a casa sense saber el que fer...

Sara, una molt bona reflexió sobre el que està passant. Hauries de passar el corrector perquè hi ha faltes. Corregeix també la puntuació. El falta posar l'etiqueta

Tingues pietat d'ell
Va trobar un ocellet sota d'un arbre. El pujar i ho va tornar a posar al seu niu. Després se'n va anar, escoltant el dany de la mare omplint el jardí.


Hoda no entenc què vol dir el dany. A la segona frase queda millor si poses: El va pujar i el va tornar a posar....

                                                  L'esperança

L'esperança és l'últim que mor es deia a ell mateix quan es trobava en aquella situació. Només volia retrocedir el temps, desitjava que aquell moment no fos reial. Tancava els ulls i desitjava amb tot el cor no haver fet aquella pregunta. Però ja era massa tard, ara només li quedava ser fort...
I pensava una vegada i una altra si en veritat l'esperança és l'últim que mor. Perquè ell en aquell moment l'estava perdent.

M'agardat molt el teu microrelat. Sort que jo l'Esperança no la perdo mai!😂

La tempesta

Un cel negre amenaçava amb pluja, de tant en tant, els trons feien trontollar els vidres de la finestra.
Quina por! Em deia per dins, perquè ningú escoltés, la feblesa d'una ànima turmentada.
La pluja va arribar, i tal com va arribar se'n va anar, i l'ànima turmentada de sol se'n va emplenar.

Aquest microrelat és gairebé un poema. Sort que després de les tempestes surt el sol!

Microrelats

Molt bé 👏👏 als que heu posat els vostres microrelats. Així tenim lectura per aquests dies!
Animeu-vos els que falten.

• Aneu mirant el blog sovint, que aniré posant feina. Com que aquest trimestre estem fent literatura us seguiré presentant autors i lectures perquè feu a casa.
• Si ja heu vist els fragments de Mar i Cel o l'obra completa aniria bé que poseu el que us ha semblat en els comentaris
• No us oblideu també de mirar el blog de Literatura Castellana perquè també estic posant propostes per fer aquests dies.

Cuideu-vos molt!!

EL PLANETA


Els residus anaven inflant el planeta, estenent-se com un ventre gràvid, l'embrió no es desenvoluparia mai i avortaria diners, per després tornar a embarassar-se immediatament, fins avortar de nou. Després tornar a omplir-se fins destrossar el planeta sufocar les artèries, obturar els bronquis i destruir el MÓN. Contaminen .. contaminen..contaminen .........

Bon relat. Parla d'un tema que ens preocupa a tot però la imatge que has fet de la contaminació com un embaràs és molt potent. Bona feina.

 Adéu amics

I aquí estava, enmig d'una abraçada, amb aquells deu de sempre . 

En aquest moment semblava més un fins ara, que un adéu definitiu. Estava segura, dos anys com a molt, com a molt... Les amistats són per sempre - vaig pensar, o desitjar-.

I aquí estic deu anys més tard, recordant, amb aquesta abraçada solament. Suposo que en el fons tots sabíem que significava aquesta abraçada.

Dania, m'ha agradat molt el teu microrelat. En poques paraules explica molt i podem saber exactament com es sent la protagonista. Bona feina!

Literatura Catalana Microrelat

La queixa

Estic fart de que em diguin que parlo molt, la primera vegada va ser l'any 2000 en una festa amb uns amics. Recordo que era un hivern realment fred i portaba un jersey de color...

M'agrada la idea de que una persona a la que acusen de parlar massa deixi un microrelat sense acabar.Et falta posar l'etiqueta.

Pere Calders

Estimats alumnes, espero que tots estigueu bé. Cuideu-vos molt.

Aquest trimestre anàvem a començar Literatura Catalana. Així que he pensat que us puc anar presentant alguns autors per aquells de vosaltres que vulgueu anar fent activitats a casa. 

El primer que us vull presentar és un autor que m'agrada molt: Pere Calders. Si voleu saber de la seva vida i obra aquí trobareu informació:

https://www.escriptors.cat/autors/caldersp/biografia

Pere Calders és molt conegut pels seus contes que tenen un toc d'humor i ironia. Algun dels seus relats són microrelats, es a dir relats molt breus.

TASCA 1 

El que us proposo és que vosaltres escribiu també un microrelat i el publiqueu al blog amb l'etiqueta: Literatura catalana microrelat.

També podeu aprofitar aquests dies per fer pràctiques d'ortografia a la web que ja coneixeu:
http://www.enxaneta.info/index1.php
El que us recomano és que aneu fent aquells exercicis del que penseu que us costa més, ja sabeu que són autocorregibles.

Per l'assignatura de literatura castellana podeu anar acabant el treball del Lazarillo. De moment la data d'entrega que era el dia 25 queda ajornada per quan tornem a tenir classe.

Per acabar aquesta setmana se celebra el dia mundial de la poesia (21/3/20) així que si voleu sentir àudios de  poemes, aquí en trobareu uns quants:

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/programa/fitxa-programa/ultims-programes/1506/?pagina=4

http://en.wikipedia.org/wiki/File:Pere_Calders_usdesitjabonesfestes.jpg

A continuació us en poso 2 relats de Pere Calders de  mostra:

Nota biogràfica

Em dic Pere i dos cognoms més. Vaig néixer abans d’ahir i ja som demà passat. Ara només penso com passaré el cap de setmana.

L’hora en punt

 La mort es presentà quan no se l’esperava, i ell li digué que no li havia donat hora. —És que l’hora la dono jo —va respondre-li la mort. —No sempre, no sempre... —replicà ell—. Ara, per exemple, tinc l’agenda plena i a vós no us ve d’un dia. Però a mi sí. Telefoneu-me dimarts que ve, a quarts de cinc, i quedarem per una data. —És irregular, no puc fer-ho. Va contra els reglaments —digué la gran senyora. —Apa, bah! —es defensà ell, tot empenyent-la suaument cap a la porta—. Amb la feinada que teniu no em direu pas que depeneu d’un difunt puntual. En canvi, jo tinc compromisos inajornables. I la mort se’n va anar amb la calavera entre les cames, sense saber-se’n avenir. No li havia passat mai.

 Si t'han agradat aquests relat breu de Pere Calders en aquest enllaç en trobaràs més,:
http://www.rodamots.com/calaix.asp?text=CaldersBreus