JUSTO
Justo era un gitano malalt del cap, viva al meu barri, la seva família eren venedors ambulants i a mi em feien por quan era petit. Era un home robust, amb cabell llarg i ondulat, de pell molt morena i amb un bigoti llarg com el d'en Dalí. Sabia cantar molt bé i jo el sentia des de casa meva. Quan volia es prenia la medicació i era una persona normal i corrent, però quan no, tenia a tothom espantat. Recordo que una tarda d'estiu a l'hora de la migdiada vaig sentir la policia i vàrem sortir tots al carrer, era en Justo que estava al teulat del veí, la seva mare havia trucat a la policia perquè el baixessin i se'l emportessin a un centre psiquiàtric però ell no volia baixar i els hi tirava les teules a la policia perquè no l'agafessin. Al final el varen poder agafar i se'l van emportar amb una camisa de força posada, allò em va impactar molt, mai n'havia vist cap...
Al cap d'un temps va tornar molt recuperat però després d'allò, quan el veiem els meus amics i jo sortiem corrents.
Has explicat molt bé com era aquest home i quina impressió et tenia que fer el veure amb una camisa de força quina por
ResponEliminaEstà ben escrit i ordenat
ResponEliminaMolt bona descripció d'aquest home.
ResponEliminaM'ha agradat molt la teva d'escripció, el meu barri i teniem uns quants que també donaven por!
ResponEliminaBona descripció m'agradat, vaeig que a cada poble ni ha un!!!
ResponElimina