SFG CATALÀ III

                                                    "Don Beto" 

En un barri molt animat i divertit d'una ciutat petita en la qual vivia quan era nena, van arribar nous veïns, una parella amb quatre fills i la sogra. 
La meva família i ells ens vam fer amics (encara que al principi no ens agradaven). 
L'home d'aquella família, era un home d'uns quaranta-tres anys més o menys, no molt alt, fins i tot baixet diria jo, era morè amb els cabells i els ulls negres, i un panxa content, molt simpàtic, li agradava molt parlar. Aquest senyor arribava a casa de la meva tia (que era on jo vivia), cada matí i deia: "estic enfadat jo" perquè nosaltres li preguntéssim -Per què?, i ell dir: perquè no he begut cafè. I així cada matí que vam ser veïns, fins que van marxar a un altre barri.
Recordo que a vegades als meus cosins i a mi ens feia molta ràbia quan aquest senyor arribava a casa cada matí, perquè a vegades no hi havia molt de cafè, però a aquest senyor sempre se li havia de donar cafè. La meva tia era massa bona. 

Caram amb Don Beto! Aquesta excusa per prendre cafè no l'havia sentit mai. Molt bona descripció. Bona feina!