Mamita Juana
Era la meva
besàvia. Vivia en un poble molt petit, als afores d'una ciutat a Hondures. Tota la família li deia "Mamita". La recordo com una de les
persones més amables que he conegut. Sempre tenia un somriure i bones paraules
per als altres.
El seu caminar era molt lent, i la seva veu
trencadissa, semblava cansada però, mai va dir no, a jugar amb fang, a la
cuina o explicar-te una de les seves meravelloses històries. M'agradava
mirar-la, tenia la pell molt fina i encara que tenia moltes arrugues, era molt
suau. Dels seus cabells de cotó, com jo li deia, penjaven quatre rínxols
comptats. Els seus llavis estaven tan fins i envellits... I encara així no
deixaven de somriure. Els seus ulls eren molt bonics, una mica decaiguts pel
pes dels anys, però no vençuts, sempre amables. Moltes vegades li vaig
preguntar pels seus ulls blaus, ningú en la família els tenia d'aquest color.
Ella deia que li passava a tota la gent quan es feia molt gran i que a mi,
segurament, també em passaria. Responia a totes les meves preguntes i si alguna
cosa se li escapava, s'inventava una divertida resposta. Era l'anciana més
bonica de totes, molt baixeta i prima, també pels anys. Portava sempre davantals de
colors que ella cosia i també unes arracades que no recordo molt bé,
però sé que li agradaven molt.
Va morir fa tres anys, el dia del meu aniversari,
a l'edat de cent dos anys. Per a la nostra fortuna va viure molts anys, crec
que perquè tenia moltíssim a oferir.
M'ha agradat molt dona la sensació com si la pugués veure es nota que la vas estimar molt
ResponEliminaMolt bon relat m'agradat molt, la descriu tal qual era ella.
ResponEliminaOh nena!! quina besàvia més guapa tenías, vas ser molt afortunada al tenir una dona d'aquest calibra a la teva vida!! El relat que més m'agradat!
ResponEliminaM'ha agradat molt em recorda a la meva àvia.
ResponEliminaDania m'encanta com descrius la teva besàvia, que important són les iaies a les nostres vides, jo en trobo a faltar molt a la meva.
ResponElimina